Estem a València, la bonica València en el pis del meu amic. Hem xerrat una gran estona amb Elna, hem repassat moltes decisions, assumptes, situacions. Un poc esgotats per la intensa conversa. El Pau ara s’ha quedat trist però satisfet amb la conversa. Ara anirem a sopar a cal Gerard. La conversa no serà tan
Trobe que està clar quins són els personatges ficcionats La narradora i la solitud. Mercé Camí i la recerca. Pau amb el buit. Edurne Escortell i el brollador. Tomàs i la realitat. Elna explorant el món. Sergio desconegut. Gerard en el camí. Llum molt apanyada. Estrella brillant com la vida Francesc acomboiat per Edurne. Marita
Les dues amigues fan una reflexió sobre la dependència en la seua amistat. Volen saber realment com és el vincle. Mercé és més major, hi ha una bona diferència, el seu cos està més marcat pel temps, intenta treballar la serenor i llevar les urgències, contemplar i mirar. Gaudir dels xicotets detalls de l’amistat. Sap
Les dues amigues s’estimen de tot cor. Estimen les seues parelles, en Pau i amb Tomàs. Estimar sense ferir el que més estimen amb goig.
Vam arribar el dilluns a la Bahia de Pasaia, a una casa en obres. Venim d’una estada setmanal en un càmping d’Atarratze, el Pirineu basc francés, la demarcació de Zuberoa. Tres persones en el càmping, verd amb els colors intensos del verd de primera. Hem xerrat coses important ants, allí és un remans de pau,
T’he esperat alguns dies. Hui t’he vist que venies contenta, desemboirada, sense el breu davantal de la tristor. Has obert la finestra del casup verd amb energia. Feia calor. Saps que casualment estava mirant. Estaves en una fosqueta clara. T’has canviat la roba. T’has llevat la camisa i t’has quedat amb l’esquena nua, visible, com
M’agrada veure’t arribar caminant com una artista en una passarel·la al bancalet. Sap que la teua amiga està mirant-te i esperant. Ven ambl teu paper de dona plena de tristors, com un personatge de novel·la. Sé que rius a gust en moments. Com trencant l’encanteri del teu paper. Obris la finestra ,entra la llum al
26-5-25 Per fi en Donostia. Darrera setmana tremebunda per gestió incidència ajudar Ame del Montgó. El meu cor se sent satisfeta essent útil. He de quadrar horaris i posar límits. Aquesta setmana no hi ha hagut quasi ni assegudes en silenci, ni quasi temps i llengua, quasi ni taitxí. Dedicada a l’ajuda a Ame el
13-5-25 Ahir vaig acabar el dis destemprada, amb calfreds, fluixeta, un poc acovardida. He fet descans avui, he parat agenda, i he acceptat la limitació. Veuré con va el dia per abordar actuació pel dimecres. Respectar el cos i els senyals.
10-5-25 Quan el dia s’ompli de sensacions i activitats sembla que no hi ha lloc per al silenci. El foc, la cremada de la llenya, l’apagada dels focs, el descans, un dinar amb la filla adoptiva AMG, la sobretaula, arribada a la caseta, les paraules en euskera, un reportatge sobre la passió, la lectura del
Diari íntim. Gràcies, Amic i Amiga per continuar caminant junts. Lluite per buscar-te en la vida de cada dia. Quan estic en les terres de la Marina els requeriments funcionals de vida són més. I he de prioritzar i lluitar per “ser i estar” en el Tu. Necessite parar en el teu silenci que em
28-4-25 Hem eixit a la Gran Bassa de la vida. Plena de requeriments i estímuls. Ara una estació buida. Soroll d’una conversa,un tren, 4 hores, l’encontre amb el gran amor de la meua vida. Reinventar-nos.eren les 11. Després ha vingut l’apagada de llum, la gran bambolla, 120 persones en un tren des de les 12’30
Quant estàs ací, he de buscar el silenci. Un lloc sense dispositius electrònics. Un espai de goig i encontre, un balcó, una finestra, un lloc on solament estàs tu. I he de mirar el fil que s’acosta a eixa energia vital de bondat que cada cultura espiritual li diu d’una manera. El més important per
És com un fil de comunicació amb un missatge, un tarannà, una vida, una presència. És com un amic-amiga que va fent-se proper sense voler. I et porta a buscar sense parar suaument. Com alé que et porta cap a l’amor. Com aproximar-se a la bondat vital per la vida. Com veure un quadre o
25-4-25 Volia vindre a la bassa del silenci. Amb temps per nadar en silenci. Ara estic i escric per millor capbussar-me. En la sala del silenci. Amb calor. Posar el cap baix de l’aigua, sense sorolls. Venen els pensaments. Respire fondo i exalhe expulsant-los. Sense ser esclau del temps. Ni dels pensaments. Amb les paraules