He pujat a les eres de dalt.
Per sobrevolar les tendreses i les pors de baix.
Com un estornell sense urpes.
Amb energia han desbrossat i preparat
els bous que ens sostenen les emocions
i vitalitats.
He mirat amb amor
algunes emocions vitals en un temps
que anar no poden conviure.
Persones que ara no poden relacionar-se
amb afecte, perdó i amor.
I senc mentre sobrevole
els tarongerals de l’Alberca
que he de deixar-les anar
per no rebre mal en el cor tendre.
He de deixar-les
al barranc de l’Alberca
perquè marxen lliures
agraint tot el bé que van donar
i ara no poden.
I posar cotó-en-pèl i bàlsam
en totes les ferides.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!