La Porciúncula
Visita d’un espai portentós, gran, circular, suggerent, silenciós, un temps amb orgue, amb molta sonoritat. Un espai a vitralls molt grans, circular, espiritual. Som un encontre entre la superfície i el fons del cor, del riu, del mar interior. Per què escrivim? Busquem aprofundir alguna percepció. S’ha transformat en una sensació que construeix una emoció? M’agraden les casetes de camp menudes on es reflecteix el tarannà i l’esperit de la persona. Si són massa pulcres em fan goig de vista però sensació de pressor emocional i comportamental. Escric perquè necessite escriure. M’ix d’una necessitat. Per això a voltes escric més o menys segons la necessitat emocional. Necessite abocar emocions en ficcions que recree. O a voltes ho dic en primera persona. Sempre he escrit des d’aquella “la escalera de caracol” que va rebre felicitacions d’un atent profe d’anglés. Vaig escriure prou reflexions, poemes de tipus espiritual. Estan perduts en carpetes disperses, escric en blogs, quaderns de tauleta de nit, en tauletes electròniques. A voltes són com accions de busseig en la fondària de les coses. La veïna d’hortet també escriu. En diversos formats. I diu que a voltes fuma en el balcó de sa casa quan ja és tard i eldia s’acaba. Escric quan vull. Sense interés que em llegisca algú, però sabent que algú podrà llegir. Es perdrà tot en l’anonimat dels formats d’escriptura.
M’agrada escriure en un format breu, no més de 500 paraules, per no cansar , ni cansar-me. Em deixa relaxat quan acabe. No he pensat quasi mai a donar-li format de llibre per perdurar. M’agrada que siga propi, desconegut i silenciós. Acabe quan crec que he acabat. Intente no buidar el pap per nom ser paperera ni vomitoris. La vida és immensa, grandiosa, agraïda, duran, fluida i confusa. Un experiment que té límits, com el bancalet del costat, com el seu producte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!