La narradora vol explorar les fantasies i desitjos de la Mercé. Mer i Edu saben que s’estimen com grans amigues. Saben que és un sentiment nou perquè tenen dues parelles molt estimades. Viuen amb goig amb les seus parelles i no volen fer-los mal.
La Mercé somnia en com pot ser la seua convivència amb Edu. Són dues persones que estimen. Li agradaria veure com són els calcetins d’Edu plens de colorets, la veu tímida, vergonyosa, il·lusionada i amb por. Vol veure com es lleva la roba a poc a poc. Contemplant-la i agraint a la vida eixe regal. Porta una roba interior discreta incorrent, ràpidament es posa una camiseta. Entra al llit mirant de fit a Mer. Voldria que el moment fos etern. L’habitació està calenteta, és hivern, hi ha 20 graus. Mer espera en llit. Ha entrat abans sigil·losament, no sap com col·locar-se en el llit. Hi ha una llum fluixeta. Edu entra al llit i es queda en la seua posició quieta. Estan les dues dintre la calor del matalàs aclimatant-se. Es donen la mà en paral·lel. Estan en silenci. Mer sospira i dona gràcies. Ixen unes llàgrimes en els ulls de Mer. No sap com serà dormir amb Edu. Plora i té por pel seu cos més madur davant Edu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!