Quan faig esforços per aclarir una situació i anar donant-li llum veig prop a mi situacions que no valoren positivament el treball que vaig fent com a persona. M’agrada ara valorar molt les decisions i esforços de les persones del meu voltant immediat. Fent una lectura en positiu. Diverses voltes trobe resistències a ser reconeguda eixa tasca. No sé exactament per què ve eixa ferida. Tal volta dels pares que mai havien aprés a parlar en positiu dels seus fills, a dir-los que ho havien fet bé. Serà eixe xiquet interior que no va ser molt valorat. Recorde la visita del meu pare amb mi al domicili d’un professor especialment autoritari per parlar amb ell sobre el meu treball. Veig molt clara la casa, l’hora de calor que feia, el professor que era una autoritat amb roba còmoda, el pare llaurador que anava a la ciutat desenvolupada del costat a parlar ,venint d’un poble llaurador i amb un cartell en la porta de l’insti l’any 1972 que deia “NO SE DICE ESTIJERAS SINO TIJERAS”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!