12-2-25
M’agrada mirar-te en el teu hortet, veure el barret que portes ample de llauradora, la brusa clara i el pantaló de treball de camp blau. Veure com vas tocant el terra com un bonic tacte de catifa de terra i verda, tocant les plantes, llevant les herbes, posan-te recta, agenollant-te i veient el teu cos, els malucs i els pits caient. Suant en aquest estiu tòrrid, pel migdia calorós. Centrada i concentrada encara que saps que la teua veïna et mira des del seu casup de ferramentes, asseguda gaudint de la natura i dels cossos vius. El sol pica, però el ombrall refresca i a la vesprada correrà el llebeig. No alces el cap però hi ha gests en les mans quan te’n puges el pantaló color maó, t’arregles la brusa amb una coqueteria de sentir-se mirada. Ara fa goig contemplar aquest moment etern que quedarà gravat en el disc dur. Espere el moment. Camines mirant els cavallonets i les tomaqueres com un vaixell que salpa del Portet que tenim al nostre poble, en què tenim els nostres hortets, en el Campús. Has deixat la finestra oberta, sense reixa i prou ampla. Saps que la mirada t’acompanyarà. Fa calor, entres i et lleves el barret. Tens una safata amb aigua del pou en la taula. Et lleves la brusa i els sostenidors. Estàs d’esquena i de costat. Ho deixes en la cadira sense girar-te però confiada i contenta. Agafes el drap net i banyat en aigua et neteges la cara, les aixelles, lentament, un drap net, remulles el drap i continues amb l’aigua fresca per davall dels pits, lluents, alegres, decidits i amb timidesa. Et poses la brusa i et lleves el pantaló blau, mostres les cames menudes i fortes, amb color de mar com quan vas a l’Almadrava a prendre el solet. Refresques les cames i finalment et lleves la roba interior mostrant discreta, però clarament el teu pubis frondós, t’agaches, netejant els glutis i finalment fas un temps especial entre les teues cuixes, gaudint de la frescor i neteja. No has alçat la vista a la finestra. Saps que com a bona veïna sempre estic disposada, propet de tu. No espere que em conviden a entrar, o que puguem creuar les mirades un temps etern. M’ompli una claror de vida, de tendresa mentre en eixos segons et col·loques la roba interior neta per tornar al nostre poble on vivim també prop del mar, dels vaixells, de patrona de barques que eres. He mirat lentament com t’has posat la roba interior, la brusa neta, la falda fresca, les sabates, la colònia. Quan has tancat la finestra he sentit un cop dur d’abandonament. Esperant la teua mirada a la meua caseta quan isques amb la teua bicicleta. M’has mirat profundament com un regal immens. Gràcies bona amiga veïna, d’intimitats compartides, d’eternitats. A ta casa i a ma casa ens esperen els nostres benvolguts homes, estimats amb els que estem plàcidament molt bé. Sempre espere demà per anar a l’hortet amb tu de companya, amiga íntima i vollguda, com un far en el riu i mar de la nostra vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!