La meua parella s’activa per moments per fer mil coses que li ixen de l’ordre interior de complir al màxim. I això és com tenir un motoret portat per una energia que la persona adulta no controla. Pau fa dinar, acaba i registra dades, lleva una taca, telefona, contesta WhatsApp, escura… i clar té tensió perquè diu que el monstre de complir s’apodera d’ell. I a mi em posa dels nervis. Una reflexió ben coneguda per totes. Un quadern d’emocions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!