El mes cavalca fortet amb il·lusió. Hui he vingut al meu retir en el piset verd. Ho faré més vegades en una fórmula de 2 nits i tres dies. La casa està magnífica. És un oratori de Ramana. Carmel està en l’Índia Arunachala. Agafar el cotxe matinet i anar a Xeraco m’obri els porus de vida. Pau ha quedat content en casa amb els seus desitjos. Agafar en Silla el bus que passa pels pobles és emocionant, les persones, allò que parlen, els comentaris. I entrar en la zona inundada per Albal, Catarroja, Massanassa per l’Avinguda i encarar la recta d ‘Alfafar i Benetússer, acabar en la Torre, Creu coberta i estació de Joaquim Sorolla. Passar en el bus i aturar-se davant el carrer“” Jaime el Conquistador“”(nyas cabàs, els castellans no saben que és el respecte). Les emocions van ràpides, la sensació de proximitat llunyania. Era simplement parar en la parada bus i saludar. Ara de moment Elna encara no està madura i la seua parella Sergio menys encara. Veure els carrers, com va a poc a poc agafar vida més habitual. Ha estat una desfeta pel canvi climàtic, urbanització salvatge, i la falta d’avisos d’una dreta malèfica.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha encantat, este breu escrit.