Mercé hi ha voltes que no sé, si esperes o vols que vole
A vegades tinc eixa sensació, la sensació que he de parar, en certa manera de reclamar atenció, i en sent culpable.
Intente retirar-me quan em sent així.
En provoca malestar per una part sentir-me que soc una pesada.
Qui soc jo per obrir eixa finestra?
També sent angoixa pensar q decidiràs o decidirem tancar-la, i ho acceptarem.
Perquè tanta dependència.?
Sentir q una persona discretament espera que arribes, mantinga afecte contingut, paraules apassionades, et faça sentir bonica, vulges ser més bona persona, et sacse la vida en moments, et provoque tendresa estima i desitges el millor per ella i els seus, crea dependència, clar que si.
Voler saber de la seua salut, en remou per dins… Els anys passen.
M’agrada saber que estàs,
Eixes són els meus dos vessants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!