Quant estàs ací, he de buscar el silenci. Un lloc sense dispositius electrònics. Un espai de goig i encontre, un balcó, una finestra, un lloc on solament estàs tu. I he de mirar el fil que s’acosta a eixa energia vital de bondat que cada cultura espiritual li diu d’una manera. El més important per mi és treballar eixe fil que t’acosta a eixe punt. En el que tu eres, ELL I el tu es dispersa en la presència. Mal d’explicar. Abans aprendre a fer silenci, llevar sorolls, mirar les pulsions, conviure amb les ferides i posar-li noms. Vaig al silenci. Intentar tenir un diàleg interior senzill havent apaivagat els sorolls del cap. Per evitar fer una xerrada llarga. I anar amb ganes, amb mordent com el futbolista que busca el gol o la núvia que espera una amiga molt volguda. El fil és com una mirada que et fa oblidar l’ego superficial i entregar l’energia a una immensitat que no saps dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!