L’Asram de Marià Ribera és com un piset vert on entra molta llum. No hi ha tele, ni ordinador, ni ràdio, ni microones. El monjo ocupant de l’espai viu amb una pensió mínima PNC. No necessita més. Gaudir d’un taronger és prou contemplatiu. Gaudir de 500 tarongers és un treball, una dependència. Aci soc una persona lliure. Com quan vaig a Dueñas o a la Conca de Barberà. Faig un ritme centrar en activitat suau, consciència, i exploració. Amb menys estimulació externa. Ho intente.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!