Amic que busque sense saber ni com posar el teu nom. No és la meua força la que et busca sinó la teua energia que em porta. Com passen els anys em veig més desinteressat de les coses de la vida mundana. Els llibres, els esdeveniments, les emocions, els plaers fútils, els menjars, els vincles amistosos… tot va relativitzant-se. Estic il·lusionat en la casa dels dos fills. En buscar el bé, en centrar la vida en allò que és vital. En desaferrar-me de coses fútils. I estar en el silenci apaivagant els, sorolls interiors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!