Sempre hem viscut en una casa de poble amb la finestra al carreró. Ens ha agradat sempre tenir la porta oberta. Ma mare cosia en l’habitació de l’entrada i la visitaven moltes dones que passaven pel carrer. Aquests dies com a persona m’he autoritzat el descans per un lleu constipadet. Costa acceptar que l’energia no està a ple rendiment. A mi em costa. El meu Pau no para gens de fer coses en tot el dia. Únicament descansa després de dinar fent un Paraulògic amb el mòbil que li resulta com un netejador del cervell. Ací diu que no pensa. Però prompte inicia suaument les activitats de tota mena. Em quede meravellada. Li he dit que necessitem fer una paradeta per ser conscients de com poder organitzar la vida en el nostre hortet sense estar sempre ocupades en moltes gestions ni deixant sempre, en segon lloc, la comunicació personal. Dilluns marxen a Tetuà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!