9-2-25
En el temps de silenci intente lloar, agrair, demanar i mirar la vida. Mire que els pensaments no em dominen i prendre consciència de les emocions que estan movent els pensaments. Hui el Pau i la Mercé al matí han fet un exercici. Abans que comencen a funcionar i activar-se els pensaments hem parat l’atenció en les emocions i sensacions de vida gitades una al costat de l’altre sense moure’s molt. Escoltar les sensacions del cos, del cor, deixant de costat els sermons dels pensaments. Ha estat molt bonic. La pluja, els sorolls de les cases, la mà al pit, el genoll al costat, la respiració… Ens hem quedat parades en el temps, com en el balneari amb Edu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!