Parlar del dolor, de les ferides ens obri més el cor i ens descentra de nosaltres mateixos. L’ego superficial crea pensaments, és un gran consumidor de pensaments. Em vas parlar d’un psicòleg. Agafes ajuda? Tota ajuda és bona. Quan agafem ajuda estem acceptant la nostra fragilitat, pobresa i desenvolupem la confiança en l’altra persona. Vaig llegir fa anys un llibre CENT VALORS PER VIURE de Pagés editor de Francesc Torralba. Un llibre per discernir valor sense tufillo religiós.
Ens cal fer front a la ferida, a les ferides per posar bàlsam i viure amb eixes ferides. Tenim cura de cada cicatriu ,posant or.
Quan vinc a la finestra d’aquest blog intente connectar amb l’interior fondo. Llevant-me superficialitats estèrils encara que algunes són necessàries. Vaig tenir dues setmanes saturat d’immediateses. Necessitava parar. Tornar a les assegudes silencioses, a l’exercici de consciència del cos, a escriure, a llegir paraules sagrades que obrin portes, a fer en ritme suau les coses de la vida, a fer esforçosper aprendre eixa llengua vascona. Vaig a poc a poc , i vull fer el el meu camí en aprendre la llengua a poc a poc.
Prova de mostrar la ferida teua en una estàtua i parla d’eixa estàtua. Encara que m’agrada molt més la postura d’aquella estàtua del quadre de Liepke. Estimada amiga genial,insinuant, captivadora, estimada suau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!