Fa prou de temps que no escric. Ni per a mi ni per a ningú. La vida marxa amb un ritme vital endavant.
He de treballar l’encontre amb el Tu. Amb l’energia insondable que fa brodar la vida, amb gratitud, senzillesa, humilitat i pobresa. Ara soc i demà puc no ser. És un gran món. Ara en una entrevista em va fer venir una cosa que mai havia pensat. Com serà la vellesa dels meus fills, de la filla i del fill? Com serà el seu comiat a la vida? Amb 80,90,78? Ara el cervell viu el present i no pot sentir això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!