Per fi m’assec al silenci. Per estar en el teu interior i en el meu. En capella de jaizkibel sona la rentadora, mentre els obrers pugen l’obra de la gambara. Vull caminar al teu costat, sense saber com. Hui fa un dia mogudet de vents i suau pluja. Un dia inestable per no eixir de casa. Al matí quan agafava el “topo” per anar a la “perpetua”, amb il·lusió i ganes pensava que el qui veiés açò de seuere en un espai amb 4-5 persones amb tot el símbol de la vida, amb silenci, en l’artefacte que conté l’essència diria “aquest està boig”. No és explicable raonablement. I, en canvi, el meu estava content de caminar a l’encontre silenciós. Quines coses Amic meu! La veritat és que el meu centre d’interés ha canviat. La vida ha estat modificada en prioritats. Les que abans tenia no ho són. Terra, exercici, hortet, lectures, exploració de temes, gust personal i de parella, alguna amistat, les pantalles… ara ja no ho són directament. Estic en un altre temps que vull anar explicant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!