Aquesta setmana la Conca ens ha rebut en fred. En aquests vint anys venia poc en hivern. Enguany és el segon any. He estat xerrant amb una persona mestra de ioga i estudiós sobre la convivència de les vivències cristianes i la base del ioga. Com índia va acaparant els diferents corrents socials en el
Com evolucionen les emocions que sentim amb el nostre entorn natural i de vida? El rebuig d’uns cosins, el desig amb la parella, la distància amb algun fill, les relacions de canvi amb l’entorn, la pèrdua d’ús del valencià als nostres pobles, la presència cada volta de més persones amb pensaments ultradretans, la impotència amb
Ja hem tornat de la badia de Jaizkibel. Dos marts, un port, una badia. Hem fet una estada en la volguda ciutat de València. Bona conversa amb la filla Elna. Constipat contingut. Com estar en mar de núvols. Ara veig el Montgó des del llit, amb les branques del garrofer que hem descarregat de pes
La badia de Pasaia va ser per a mi el gran lloc d’encontre en la meua vida. Vaig conéixer la meua parella de tota la vida. Hem tingut molts bons moments inoblidables, magnífics, plens de vida. La filla i el fill han estat el regal de la vida. No hi ha paraules. Donen sentit a
Els quadres de Liepke mostren una vida bonica. L’erotisme de la bellesa, la contemplació efímera de la vida estimada i vollguda. Encara en la costum de convivència amb el cos que compartim cadascuna, la bellesa està present. Necessitem consciència per apropar-nos a l’amor.
22-12-24 Hui diumenge plou sirimiri, està humit,hi ha un poc més claredat que al matí. Hui hem estat al llit. Xerrant sobre que és “entregar-se”. Hem posat exemples i parlem com és la vida entregada a l’altra persona.” La Finita viu entregada al seu home postrat al llit des de varis anys”. Com viuen les
20-12-24 pendent de corregir Passen coses sense parar, boniques i tristes. Hui ha vingut el Gerard, el millor que ha passat en la vida. Eixa persona. També ara m’acaben dient que un xic que es diu Pau ens ha deixat per un càncer. En plena vida tot s’ha aturat. No tinc paraules. El tenia pressent
18-12-24 Hui hem tingut prou de temps dedicat al repartiment de les taronges amb les germanes i germà de Pau. Hem fet neteja de pols en les habitacions on han instal·lat noves finestres. Entra molta llum. Del Montgó a Jaizkibel. Dues muntanyes amoroses, grans, paradigmàtiques. Des de la finestra veure ploure demà. Assenyala aigua. Demà
13-12-24 Ens han fet creure que l’única forma de tenir l’amor era bàsicament sexual. No ens han obert les portes culturals per veure moltes cares de l’amor. Els voluntaris que han anat a la riuada de Paterna i Benetússer han fet l’amor present i real. Aquella persona que té cura d’un familiar major també és
13-12-24 En aquesta nova etapa tenia clar que buscava el que és vital, la cosa essencial. Sé que és: L’AMOR. Amb les seues múltiples formes. Bàsicament són les accions del Jo Essencial. No està en el Jo superficial. Està també a llevar-se dependències. A pulsions de desig, a les pantalles, els treballs heretats, les obligacions,
Borissa Tal volta aquest blog siga un espai de consciència de persona amb sentiments, emocions i desitjos. La relació que tenim Edu i jo és complicada. Les dues persones tenim parelles. Les estimen. Vivim amb elles, tenim un bonic projecte de vida. Tenim goigs i dificultats en la vida. Per la meua part vull treballar
He saludat al meu amic. I a la meua amiga Edurne. Té por i està anquilosada. Necessita amb respecte soltar amarres.
El mes cavalca fortet amb il·lusió. Hui he vingut al meu retir en el piset verd. Ho faré més vegades en una fórmula de 2 nits i tres dies. La casa està magnífica. És un oratori de Ramana. Carmel està en l’Índia Arunachala. Agafar el cotxe matinet i anar a Xeraco m’obri els porus de vida.