Recital a les Jornades ( II ): el llibre que llegies, tota la veritat que vols…
Lectura de poemes a Búger, 12 de maig de 2012: Ricard Garcia
El silenci quiet
El tacte d’una mà ferida,
la desolació d’un niu caigut,
la imminència de les ombres,
el pes de la tarda a les abraçades,
les columnes de mosquits a l’aire,
la traça acrobàtica de l’oreneta,
el silenci quiet de cada fulla de cada arbre…
Vindrà l’agost
Vindrà l’agost i el sol esclatarà les figues. Ara, però, mentre encara la saba ha d’empènyer amb una barreja de dolor i alegria la primavera, observes com hi ha llums noves i inexpertes que rellisquen entre el fullatge dels arbres i s’escampen per l’aire inquiet de les tardes, on més que no pas fluir hi tremolen les volves del temps. Però vindrà l’agost i el sol esclatarà els arbres i la terra i els cossos, i llavors potser el temps fluirà, com el cor de les figues, carnós i dolç.
../..
Dir Pa
No ho poden saber com t’hi esforces,
i que si somrius quan a la fi dius Pa,
és perquè dir-ne Pa, d’aquesta menja
que ara duus a les mans, és saber
quin gust té el món que mastegues.
El llibre que llegies
Sents enfora com bullen els carrers i el pas d’un avió que rubrica la tarda. Et fuig la mirada pels tous de l’herba nova, sense ànsia. Un cargol perfila de bava el tronc de l’olivera que va plantar el pare i entens, de sobte, que tota la veritat que vols és aquest sol que t’escalfa els peus mentre el roser del fons, esgarrintxant l’aire quiet del jardí, s’enfila sagnant pel formigó del mur. Abandonat a terra, perquè la vida mai no és completa, es malmet el llibre que llegies.
[Ricard Garcia: El llibre que llegies, Ed. Igitur, Montblanc, 2012]
Quan tot s’oblida el gust del món és el pa. Bellíssim poema. He volgut recollir les aportacions dels diferents poetes a les Jornades per estotjar com ambre – que diria na Xesca – el seu record
Imatges: Ricard a les Jornades, de MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!