Jornades Blocs i Literatura

Rosa Magraner i Grau va recitar a sol·licitut nostra, clar i català, aquest enfilall de gloses, amb amor i força, llauradora de les paraules, professora per vocació i professió:

De corrupció i retallades

Els contaré en uns quants versos,

-si em donen el seu permís-

l’actualitat del meu poble,

que alguns voldrien submís.

Vostés potser ja sabran

què ha passat al meu País

germà de llengua i cultura,

d’aquest poble mallorquí

i també de Catalunya.

Som tres branques en un pi!

 

Que què ha passat a València?

Com es repartí el pastís

una colla de corruptes

amics d’alguns dels d’ací?

Crec que tothom ho ha llegit

als diaris i revistes

i, pels qui no ho han sentit

a la tele o a la ràdio

-que ho conten tot endolcit-

ara us en faré cinc cèntims

del que hem viscut i jo he vist.

 

Fa tant de temps que ens governa,

sense escrúpols, el xoriç,

que se’ns ha acabat el pa

i ara lluïm ventre llis.

Tant estrenyen el cinyell,

que molts han perdut el pis.

Però la fórmula 1,

per a diversió dels rics,

tornarà aquest estiu

i el “doctor” Camps traurà pit

ara que és “no culpable”,

que un jurat ho ha decidit.

 

Tant de temps de desgovern

clientelisme i maldat

ens han ensorrat les caixes,

l’escola i la sanitat.

Molts xiquets en barracons,

altres centres congelats

i, quan no han pagat la llum,

Iberdrola l’ha tallat.

No ha quedat ni per a pipes

en la Generalitat,

que els polítics amb festetes

tot ho han balafiat.

 

I, si els jóvens reclamaven

estudiar amb dignitat,

els corregueren amb porres

pels carrers de la ciutat,

que ho manà la delegada

del govern d’aquest estat.

I un capitost policia

a xiquets menors d’edat

manà que els detingueren

i, emmanillats sens pietat,

digué que eren “l’enemigo”

sens vergonya ni trellat.

 

Va nàixer la Primavera

abans d’acabar l’hivern

i la terra valenciana

despertà del somni etern

-tot i que el Canal 9,

manipulat pel govern,

ocultava les notícies.

Però el poble, subaltern

no vol ser, que sap llegir

entre línies al quadern.

Vanitosos a desdir,

traïts per la prepotència,

sols miren pels seus amics

de l’ànima amb vehemència!

I els lladres s’han enriquit,

s’han cregut que són València

i ens volen desposseir,

sense pietat ni clemència,

de les arrels, de la llengua,

dels costums i la consciència

de ser poble i censurar

la veritat i la ciència.

Però estem reviscolant,

que ja no ens queda paciència,

i ells s’estan adonant

que el ritme i la cadència

del seu so s’està acabant.

 

València ha estat paradís

dels artistes del negoci

endollats a la mamella

de fires i de parcs d’oci.

Han fet que proliferara,

en conxorxa amb els seus socis,

a la ciutat d’art i ciències

una coentor de fòssils.

I, amb sobrecostos i luxes,

ens han deixat a la UCI

deutes de papal visita

i, amb més gran gepa que un cossi,

l’ofegada economia.

 

Ha rebentat la gallina

dels ous d’or: la Copa Amèrica

(que Ecclestone ens fa la burla

amb riallada esperpèntica);

ciutats de llengües i cine,

semblen una tomba tètrica,

i l’aeroport sense avions

fan Castelló ben patètica.

I ara vénen retallades

de Madrid. Bones excuses

per tindre’ns de mans lligades!

I si els valents els acusen,

ells volen boques callades.

 

Però anem obrint els ulls!

No volem cartes marcades.

Volem jugar un joc net.

Valencians i valencianes

despertem del llarg hivern!

Enlairem senyeres altes!

Plantem cara als botiflers

que des de dins malgovernen

i ens posen la cova en casa,

des d’Almansa, com uns lladres!

 

Desvetllem-nos dignament!

Tots, com ànimes germanes!

Que ens hem aplegat ací

per retre un homenatge

a Na Xesca, amb inquietud,

que era persona entranyable!

25 d’abril de 2012

 

Rosa Magraner i Grau

Tavernes de la Valldigna