De corrupció i retallades
Els contaré en uns quants versos,
-si em donen el seu permís-
l’actualitat del meu poble,
que alguns voldrien submís.
Vostés potser ja sabran
què ha passat al meu País
germà de llengua i cultura,
d’aquest poble mallorquí
i també de Catalunya.
Som tres branques en un pi!
Que què ha passat a València?
Com es repartí el pastís
una colla de corruptes
amics d’alguns dels d’ací?
Crec que tothom ho ha llegit
als diaris i revistes
i, pels qui no ho han sentit
a la tele o a la ràdio
-que ho conten tot endolcit-
ara us en faré cinc cèntims
del que hem viscut i jo he vist.
Fa tant de temps que ens governa,
sense escrúpols, el xoriç,
que se’ns ha acabat el pa
i ara lluïm ventre llis.
Tant estrenyen el cinyell,
que molts han perdut el pis.
Però la fórmula 1,
per a diversió dels rics,
tornarà aquest estiu
i el “doctor” Camps traurà pit
ara que és “no culpable”,
que un jurat ho ha decidit.
Tant de temps de desgovern
clientelisme i maldat
ens han ensorrat les caixes,
l’escola i la sanitat.
Molts xiquets en barracons,
altres centres congelats
i, quan no han pagat la llum,
Iberdrola l’ha tallat.
No ha quedat ni per a pipes
en la Generalitat,
que els polítics amb festetes
tot ho han balafiat.
I, si els jóvens reclamaven
estudiar amb dignitat,
els corregueren amb porres
pels carrers de la ciutat,
que ho manà la delegada
del govern d’aquest estat.
I un capitost policia
a xiquets menors d’edat
manà que els detingueren
i, emmanillats sens pietat,
digué que eren “l’enemigo”
sens vergonya ni trellat.
Va nàixer la Primavera
abans d’acabar l’hivern
i la terra valenciana
despertà del somni etern
-tot i que el Canal 9,
manipulat pel govern,
ocultava les notícies.
Però el poble, subaltern
no vol ser, que sap llegir
entre línies al quadern.
Vanitosos a desdir,
traïts per la prepotència,
sols miren pels seus amics
de l’ànima amb vehemència!
I els lladres s’han enriquit,
s’han cregut que són València
i ens volen desposseir,
sense pietat ni clemència,
de les arrels, de la llengua,
dels costums i la consciència
de ser poble i censurar
la veritat i la ciència.
Però estem reviscolant,
que ja no ens queda paciència,
i ells s’estan adonant
que el ritme i la cadència
del seu so s’està acabant.
València ha estat paradís
dels artistes del negoci
endollats a la mamella
de fires i de parcs d’oci.
Han fet que proliferara,
en conxorxa amb els seus socis,
a la ciutat d’art i ciències
una coentor de fòssils.
I, amb sobrecostos i luxes,
ens han deixat a la UCI
deutes de papal visita
i, amb més gran gepa que un cossi,
l’ofegada economia.
Ha rebentat la gallina
dels ous d’or: la Copa Amèrica
(que Ecclestone ens fa la burla
amb riallada esperpèntica);
ciutats de llengües i cine,
semblen una tomba tètrica,
i l’aeroport sense avions
fan Castelló ben patètica.
I ara vénen retallades
de Madrid. Bones excuses
per tindre’ns de mans lligades!
I si els valents els acusen,
ells volen boques callades.
Però anem obrint els ulls!
No volem cartes marcades.
Volem jugar un joc net.
Valencians i valencianes
despertem del llarg hivern!
Enlairem senyeres altes!
Plantem cara als botiflers
que des de dins malgovernen
i ens posen la cova en casa,
des d’Almansa, com uns lladres!
Desvetllem-nos dignament!
Tots, com ànimes germanes!
Que ens hem aplegat ací
per retre un homenatge
a Na Xesca, amb inquietud,
que era persona entranyable!
25 d’abril de 2012
Rosa Magraner i Grau
Tavernes de la Valldigna
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que són la veu d’un poble sencer.
Una abraçada Rosa !