avui la calor recorda l’estiu i les seves conseqüències: piuladissa d’ocells, pell (a la fi !) orejada, enyorança de flaire marina, temps de sopar fora baix un cel suggeridor,… i malgrat tot plegat, una realitat caparruda se’ns presenta nua i polida per vents catastròfics que ens deixen quasi sense capacitat per actuar: La sanitat(privada) estarà a disposició de
Quant la Victòria em va dir de participar en les I Jornades de Blocs i Literatura a la memòria de Xesca Ensenyat, vaig fer un bot d’alegria i no m’ho vaig pensar gens ni mica. Poder, a mitjans de maig, volar a Palma i anar després a Búger a compartir experiència i paraules amb tot
En Cecili Buele deia Búger captiva la gent que hi va… i la música que es crea a Son Bielí atrau i concentra grans dosis d’energia positiva, gràcies a l’artista i compositor atípic Antoni Caimari. El 25 d’agost de 2008 el Diari Balears publicava un article de Biel Massot i Muntaner: ACA, la mística de
Un regal, un regal que em va fer la Xesca en forma de comentari al meu bloc, com passava sovint, més llarg i millor que el meu apunt, el 19 d’abril del 2008: Dues germanes de mumare, encara fadrines, cosien per altri dues cases més avall que canostra. Una d’elles brodava. Es treien els ulls. S’ocupaven
De tot el que hi havia un temps ja només quedava el grup de tamarells que el capvespre es projectava amb una ombra ratada a les primeres dunes, damunt la cara de ponent. Si encara hi hagués dunes, el capvespre podria seguir fent cine igual, tot projectant, des de la rotonda que ara encercla els
El Sol ja apuntava per l’horitzó est i els estels començaven a perdre la seua lluïssor. El cel estava llavors dominat per les constel·lacions de l’estiu que ja s’acostava. L’Escorpí es gitava cap al sud-oest, mentre que el gegant Hèrcules, de cap per avall, lluitava amb l’hidra de Lerna, monstre aquàtic de set caps. Ben
—- El pailebot ‘Cap Falcó’ és amarrat a Sittwe per fer provisions, després d’un llarg viatge. Tu i jo fem part de la tripulació. Aquest viatge és un xàrter d’antropòlegs i d’altres científics finançat per les constructores i els hotelers mallorquins que havien col.locat els diners que defraudaven en paradissos fiscals inaccessibles, però en un
Ara ja ho saps. Ara ho saps tot. Nosaltres no. Rellegeixo “El Canvi” del teu estimat Bauçà per a trobar-hi el fil roig que us unia, de cop et retrobo en aquells versos que diuenDins del somni etern, les roses fan com jo: poc més, poc menys: sense un càstig: han de fer-ho. Per què
“…Generalment hem estat i encara som una gent erugada. Amb el temps els descendents d’aquells catalans que acompanyaren Jaume I fórem repetidament derrotats, i, alhora que les batalles perdudes no ens acabaren de dur en orris, fa tant de temps que varem perdre, que ja no ens fa vergonya contar als nostres fills que els
Aquest és un nou bloc, únic. És obert a tothom. Vaig escriure un apunt el dissabte, de prova, però que ara podeu llegir. Aquest és una actualització. Xesca, les Jornades són a tocar. Que et sembla unes llampugues per fer entrar la gana ? Amigues i amics, el bloc obre les seves portes. Poesia, literatura, blocs,
Sí, les orenetes ja han arribat fa díes i la primavera va avançant. Arribarà el dia 11 de maig i a Búger, un petit poblet al Pla de Mallorca, i a la Fundació ACA, un lloc plàcid, ple de pau, d’art i cultura, celebrarem unes Jornades que hem anomenat ”Blocs i Literatura a la Memòria