Una cònica ben fidel i un matí ben fecund
12 de maig de 2012
Sense categoria
3 comentaris
?PODER SER FELIÇOS ÉS UN DELS NOSTRES REPTES INDIVIDUALS I COL·LECTIUS?
La vida és triar. Avui havia d’optar entre acudir a un curs formatiu per poder avaluar els coneixements orals de les persones que volen acreditar coneixement de la llengua catalana o assistir a les I Jornades de Blocs i Literatura que se celebraven a la Fundació ACA de Búger. M’he decidit per la segona opció. Com sempre, hi he arribat amb el temps just, però d’hora per poder sentir el primer ponent de la taula rodona que duia el mateix títol de les jornades, homenatge diàfan a l’escriptora pollencina Xesca Ensenyat i al seu blog L’hidroavió apagafocs.
Encara em trob atordit de la forta impressió, que em mena com si rodolàs pels carrers costeruts del petit Búger. A ACA hi he trobat sinceritat, amistat, amor, universalitat, país, contundència, modernitat, avantguarda: persones bones. Qualsevol cosa que us pugui explicar jo serà, per tant, sobrera. Us faig cinc cèntims de les paraules que més m’han impactat de la intensa jornada bujarrona. En negreta, els participants, entre parèntesis, els seus blogs, que us convid a visitar:
Ricard Garcia (Cupressus sempervirens)
“El blog va ser una manera d’obrir les portes i llençar-te al carrer”.
“Em va fer començar a escriure d’una altra manera, no fer-ho per un mateix, sinó com una veu amb un eco que tornarà”
“El blog m’ha permès la participació en antologies i actes diversos com el d’avui”
“He deixat de ser invisible”
Carme-Laura Gil (Coc ràpid)
“Amb els blogs hem descobert molta gent que escriu bé però que romania amagada”
“Els blogs demanen una lectura única, als llibres hi pots tornar, pots rellegir, pots subratllar. Però els blogs et permeten el comentari i el contacte entre el creador i el lector. Unes opinions, al cap i a la fi, que realimenten l’autor i el text”.
“L’autor és una cosa, el narrador és una altra, i molt possiblement, el blogaire una altra. Quan em responen un comentari no sé quin dels tres em parla”.
“Amb el bit hem retornat als orígens de l’escriptura: rodona i palet”.
Biel Mesquida (Plagueta de bord)
Citant Henry James: “Feim el que podem, donam el que tenim, el nostre dubte és la nostra passió, la nostra passió és la nostra tasca. La resta, és la bogeria de l’art”.
“L’escriptura del blog la consider provisional”
“L’escriptura del blog em demana disciplina”
Benjamí Villoslada (Bitassa a lloure)
“Internet ha revolucionat el món de la música a la darrera dècada. Encara no ho ha fet amb la literatura, però tot arribarà”.
“L’ordinador era molt incòmode per llegir i per crear. Les tablets i els lectors de llibres digitals han resolt aquest problema”.
Sebastià Perelló (sense blog, encara)
“El blog és un mitjà heterogeni, massiu i polifònic, arborescent i creatiu”
“El blog és una taula de mescla”
“Amb els blogs ens han arribat els autors sense autoritat. No t’hi posen, t’hi poses. Et fas lloc”.
“També hi ha lloc per a l’anonimat, o l’heteronímia”.
“Què passa quan un blog desapareix? Qui l’arxiva? I on?”
“Des d’on s’exerceix la crítica literària als blogs?”
Vicent Partal (Mails per a Hipàtia)
En referència als cinquanta anys de la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster: “M’hauria agradat ser pintor per pintar la llum que entrava per la finestra de ma casa quan llegia Nosaltres els valencians”.
“La literatura ha creat realitats. Hi ha un país sencer que neix d’un llibre: l’ateneu del meu poble, els cantants, els partits polítics…”
“Antigament, no n’hi havia prou escrivint bé. Si volies publicar havies de passar pels mandarins de la literatura. Ara no hi ha mandarins. Si escrius bé, escrius”
“Hom no escriu mai el llibre que vol, però sí el blog que vol”.
Marc Cerdó ha parlat d’Inclemències, el diari secret i inèdit de Xesca Ensenyat. Vet aquí un tast de la seva ponència:
Citant les respostes de Xesca Ensenyat a una enquesta que li feren a l’escola:
- Qué és un hombre para ti?
- Satanás, induce al pecado.
- Tienes novio?
- Tengo una amanta.
- Estás satisfecha con el Régimen?
- No, porque de pequeñita siempre me ha gustado comer lo que quiero.
- Quién crees que promocionó a Juan Carlos?
- La marca de coñac Terry, porque no és veterano, no és fundador ni soberano.
“Inclemències és el dietari d’un estiu tumultuós a la vida de Xesca Ensenyat i fou escrit entre el 7 de juny de 1993 i el 21 de setembre del mateix any”.
“Hi ha un avís escrit a llapis: tots els noms són reals”.
“El marmessor literari no pot sempre complir al peu de la lletra la voluntat de l’autor”.
Citant Xesca Ensenyat: “Si el preu de l’èxit és no tenir temps per escriure, no estic disposada a pagar-lo”.
“Inclemències va ser un banc de proves, un obrador de l’artista, amb els seus retrets, el seu dolor, les seves obsessions i angoixes”.
Citant Xesca Ensenyat: “La família és una fàbrica de bales perdudes”.
“Xesca Ensenyat fou una novel·lista de geni, però no és una dietarista primorosa”.
“Als dietaris, s’agafa a l’esriptura amb desesperació, es deixar dur massa pels esdeveniments”.
Per cloure el matí, d’una esponjositat densa i amarada, han parlat set blogaires vinguts d’arreu del país. Set amics de Xesca Ensenyat. Set apassionats de les lletres i de la terra.
Joan Alcaraz (A la brasa i al caliu)
Sobre Xesca Ensenyat: “En destaco la recerca estilística, la ironia, l’humor i fins el sarcasme i la consciència pancatalana”.
“Em sento genuïnament local i vocacionalment global, perquè vull somoure el món ni que sigui fent-li petites pessigolles”.
“Fem blogs perquè no ens resignem a ser ovelles del ramat”.
“Vilaweb és un espai lliure d’insults i maledicències”.
Citant Xesca Ensenyat: “Poder ser feliços és un dels nostres reptes individuals i col·lectius”.
Josep Selva (Cafè en gra)
“El blog no enganya, hi pots conèixer les persones”
Josep Blesa (Notices from nowhere)
Sobre Xesca Ensenyat: “Ella diu que no s’ho ha llegit tot, però jo ho dubte”.
“Reivindicava Bauçà perquè era un outsider, com ella”.
“Gràcies a persones com Xesca, aquest país agafa consistència”.
David Figueres (Els dies i les dones)
Citant Xesca Ensenyat: “David, pensa que el temps queda enredat en les paraules i les paraules, en el temps”
“Xesca tenia la capacitat de diluir les fronteres entre la vida i l’escriptura”.
“Prefereixo no haver-la conegut. L’hauria trobada molt a faltar”.
“Escrivia tal com era ella”.
Enric Marco (Pols d’estels)
“M’agrada observar les relacions de l’astronomia amb l’art”.
“Vull transmetre que vivim en un brevíssim estadi de temps i que el nostre planeta és petit i bell i fràgil”.
“Som pols d’estels”.
“La literatura crea vincles entre persones, i per això és important per a la supervivència de l’espècie humana”.
Belén Murillo (Boira de Madrid.cat)
“Sóc mandrosa i compulsiva, per això tot el que comence o acabe”.
“Quan veus els comentaris al blog, et penses que aquella persona hi serà sempre. I un dia veus que no hi és”.
“Fem comunitat, fem amics, fem pinya, fem país”.
Joan Carles Ortega (Anotacions rizomàtiques)
“Hi ha comentaris i raonaments que t’omplent de vida el blog, com els de Xesca”
“Xesca és un exemble moral i estilístic”.
“Ser civilitzats implica un cert grau d’hipocresia”.
Roser Giner (Chào ông Viêt Nam)
“Xesca va escriure el meu viatge somiat”
Maria Folch (El meu país d’Itàlia)
“Cada vegada que cuine lleve la punteta del llorer, perquè Xesca deia que era verinosa”.
He retratat els blogaires, però m’he estimat més deixar-los així, sense cara, amb les seves paraules. Estels infinits de la memòria. Persones bones.
Crònica del matí de les jornades publicada al bloc L’estenedor, d’Antoni Riera Vives. (12-05-2012):
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!