Blocs amb estrella

Xarxa de blocs en suport a Reagrupament

4 de juny de 2008
Sense categoria
4 comentaris

Saber guanyar-se la confiança dels electors (fets)

El factor més decisiu per a una força política és aconseguir la confiança dels electors. I mantenir-la, quan arriben a nivells força elevats de votació.   

 

Estiguin al govern o a l’oposició,  en qualsevol institució pública, els exàmens electorals donen la prova real del seu arrelament i de la confiança que mantenen els votants en aquella força política.

 

El que fa un partit decisiu, un partit gran, un partit de govern, és el manteniment de notables resultats electorals. Molt més que el nombre de militants i que la seva estructura organitzativa interna. La votació de l’electorat és el que val. El que compta.

 

I el poble, en votacions democràtiques, gairebé mai s’equivoca.  Ens ho pot semblar, de vegades, però la realitat política és la que radiografien regularment les eleccions democràtiques.

 

Els partits amb molt elevats resultats electorals, durant un perióde llarg de temps, assoleixen també, desprès, un gruix de militància, de col.laboració, de simpatia, elevat.

 

Per això es decisiu el lideratge polític. Són els líders polítics els qui, amb les seves accions polítics, poden mantenir, augmentar o disminuïr lel suport ciutadà a la seva candidatura o a la seva força política.

 

ERC va arribar a un màxim electoral del 16%, a les eleccions catalanes del 2003. Después ja no s’ha pogut ni mantenir, amb fortes disminucions en totes les darrers conteses electorals (catalanes, municipals, espanyoles). Amb un 12% ó un 14% dels vots, ERC no pot considerar-se un partit “gran”. Tampoc amb el 16%. 

 

Tot el que no sigui, com a mínim, vorejar el 25% dels vots , impedeix a qualsevol força política intentar fer realitat el seu programa polític. Es imposible, lògicament.

 

Per això, es molt important que els líders polítics tinguin capacitat de generar confianca i suport entre els electors.  Per sí mateixos. Més enllà de les fronteres del moment de la seva força política. Encara que no s’hi presentin, i siguin només líders del partit, (esquema EAJ-PNB), han de generar sempre credibilitat i confiança entre la ciutadania.

 

Joan Carretero i Rut Carandell també ho han demostrat a bastament. En les eleccions en que s’han presentat.

 

1.- Joan Carretero: dues esclatants majories absolutes a Puigcerdà, per a ERC

 

Joan Carretero ha estat l´unic Alcalde d’ERC d’una capital de comarca (Puigcerdà, a la Cerdanya) que ha aconseguit obtenir dues majories absolutes consecutives.

 

Carretero, nascut a Tremp el 1995, i afiliat a ERC des del 1990, treballava com a metge a Puigcerdà, quan encapçalà, per primera vegada, la llista municipal d’ERC a la capital ceretana el 1995.

1991- ERC, sense Carretero, a Puigcerdà, obté un 16% dels vots i 2 regidors.

El 1991, ERC, a les municipals de Puigcerdà havia obtingut 503 vots (16,1%) i 2 regidors, dels 13 que conformen l’Ajuntament. Fou la 3ª. força política.  Guanyà CiU,amb 1.148 vots (36,7%) i 5 regidors, amb el Psc-Psoe molt a prop (1.106 vots i un 35,5%), amb 5 regidors.. El PP fou  el 4rt  partit qué obintgué representació (1 regidor, amb 306 vots i un 9,8%).   El 1991, a Puigcerdà,. ERC  va obtenir un 16%, com  ERC a Catalunya el 2003. I ERC va formar part de l’equip de govern municipal , com també ERC s’integrà al tripartit 1.       Els partits nacionalistes (ERC i CiU) sumaven el 53%

 

1995- Carretero-ERC, amb el 20,5% dels vots, aconsegueix ser elegit Alcalde.

A les eleccions del 1995, Joan Carretero, en les primeres eleccions a les que es presenta, aconsegueix superar el 20% de vots (705 vots, un 20,5% i 3 regidors), reduint la distància amb el Psc-Psoe, que assoleix el 27,4% (937 vots) i 4 regidors.

 

CiU  es mantingué, electoralment, com a primera força, amb el mateix nivell de confiança del 1991. (1.274 vots, un 37% , i 5 regidors). El PP perd pistonada, baixant fins el 7,4% (255 vots) pero conservant 1 regidor. Iniciativa-Verds, amb el 3,5% vots no obté representació.    ERC i CiU, plegats, sumen ja el 57% dels vots i entre Psc i PP nomes arribaven al 35%-    

 

Carretero, amb l’augment de confiança popular que sap aconseguir electoralment per a la seva llista, i atès el foro descens electoral socialista, articula una majoria de govern municipal, amb ell d’Alcalde. Els socialistas no tenien alternativa. O entraven en aquesta dinàmica, amb Carretero alcalde, o CiU recuperava l’alcaldia.

 

Ja tenim a Joan Carretero com Alcalde de Puigcerdà, el 1995. (amb 3 regidors, ell inclós, i un 20,5% dels vots), demostrant la seva vàlua política, com a líder a les eleccions, i com a organitzador d’una majoria de govern, que dona l’alcaldia d’una capital de comarca a un militant d’ERC.

 

Eleccions 1999 – Majoria absoluta, amb el 58% de vots, per a ERC-Carretero

La seva gestió municipal del 1995/1999, i la confiança que sap guanyar-se dels convilatans, fan que, a les seguents eleccions municipals, la llista ERC-Carretero obtingui prop de 2.000 vots (1.985 exactament, triplicant gairebé els vots del 1995) i un espectacular 58,1% dels vots, amb 9 regidors, i una àmplia majoria absoluta.

 

Aquest impressionat creixement electoral de la llista ERC-Carretero, no té parió a cap altra capital comarcal catalana.  Triplicar, gairebé, el percentatge de vots, i vorejar el 60%, fent passar a ERC del 3er. al primer lloc destacat entre les forces polítiques a Puigcerdà.     Aquest esclat Carretero, del 1999, afecta fortament, negativament, les dues tradicionals primeres forces (CiU i Psc-Psoe). Els socialistas baixen a solament 372 vots i un 10,9%, i entren en la marginalitat relativa (1 regidor). El PP no arriba a 200 vots (193 i un 5,7%) i no aconsegueix entrar a l’Ajuntament.     CiU , molt afectada, relativament, aguanta millor, tot i que baixa fortament a solament 631 vots (perd la meitat de l’electorat del 1995), amb un 18,5% , i només 3 regidors.

 

L’Ajuntament només està integrat per regidors de 3 forces, ERC, CiU i Psc-Psoe, i ERC governa de manera monocolor, después de l’extraordinari resultat electoral assolit. I els partits “majoritaris” (“grans”) a Catalunya, fan d’oposició a Puigcerdà.

Els “dos partits espanyols grans” (PSOE i PP) nomes assoleixen el 16%, en conjunt. En 8 anys, ERC , amb Carretero va fer el tomb. Del 16% anterior a la presència de Carretero a les llistes, arriba al 58%, mentre   Psc-Psoe, PP, i CiU sumen nomes el 36%.

 

Carretero aconsegueix fer de Puigcerdà la capital de la Catalunya dels partits catalans no sucursalistes, que apleguen (ERC i CiU) el 77% dels vots.

        

 

Eleccions 2003- El mes difícil es mantenir-se. Carretero-ERC manté la majoria absoluta per segona legislatura consecutiva. (52,1%)

Es molt difícil, después de governs monocolors, repetir majories absolutes.

 

Joan Carretero ho aconsegueix el 2003. Obté 1.949 vots (els mateixos pràcticament que el 1999), es a dir, un 52,1% i 8 regidors. Perd un regidor pero manté una molt còmoda majoria absoluta a l’Ajuntament.

 

CiU es recupera parcialment, arribant a 916 vots (24,5%) i 3 regidors. Els socialistas segueixen ancorats en torn al 10-11% (422 vots, 11,3%, i 1 regidor). El PP continua la impressionat davallada (120 vots i un 3,2%, i cap regidor), i l’Alternativa per a la Cerdanya-PM (ICV) assoleix, per fi, 1 regidor, amb 271 vots i un 7,1%.

 

La suma de vots nacionalistas-independentistes (ERC i CiU) significa el 76,6% dels vots totals emesos. Tres quartes parts. Impressionant. I ERC un 52%, doblant a CiU, amb escreix, i quintuplicant  als socialistes.  

 

Els partits “grans” a Catalunya (Psc-Psoe i CiU) segueixen a l’oposicio. Pel vot popular. Per la confiança reiterada donada a la llista d’ERC, encapçalada pel Dr. Carretero.

 

L’evolució del vot a ERC, també molt elevat en les municipals, a Les Borges Blanques, capital de Les Garrigues, ens fa valorar més l’autèntic rècord electoral aconseguit per Carretero a Puigcerdà.   L’evolució del vot a ERC a les Garrigues (1995,1999,2003) va ser  27,5%; 47,6% i 37,7%, mentre Carretero, a Puigcerdà, aconseguia 20,5%, 58,1% i

52,1%.  Més creixement, molt millor manteniment. Sense cap precedent similar a capitals de comarques catalanes.

 

I el mèrit del Dr. Carretero és triple: vàlua política electoral; vàlua com a gestor públic, i vàlua com a líder de treball en equip al front de l’Ajuntament.

 

A finals del 2003, amb el tripartit-1, quan Joan Carretero es nomenat Conseller de Governació, ha d’abandonar l’Alcaldia de Puigcerdà, que passà a ser exercida pel número de de Carretero, Joan Planella.  Planella continua amb la molt bona gestió Carretero i la prova ens la donaran les darrers eleccions del 2007.

 

2007- Amb Joan Planella, ERC manté la majoria absoluta de regidors a Puigcerdà

Joan Planella-ERC obtenen 1.443 vots i un 41,7%. Els 7 regidors assolits confirmen la 3ª. Majoria absoluta consecutiva per a ERC a l’Ajuntament de Puigcerdà.

 

CiU, es recupera, arriba a 1.094 vots i un 31.6% i 5 regidors. Psc-Psoe seguéix de 3ª. Força politica a Puigcerdà, amb 353 vots, un 10,2% i 1 regidor.   Les altres candidaturas (PP, Alternativa-ICV, Independents) no arriben als 200 vots ni al 6% i es queden sense representació.

 

Es a dir, tot i la moderada baixada ( 11 punts, fins el 42%), novament ERC obtingué majoria absoluta, de regidors. I el Psc-Psoe seguéis estabilitzat en un 10%, solament.

 

Aquest exemple de Puigcerdà, protagonitzat pel Dr. Joan Carretero, demostra, que una molt bona gestió, talent, capacitat organitzativa, i lideratge coherent, són apreciats per l’electorat clarament, i la confiança assolida es va revalidant elecció rera elecció.

 

El cas de Puigcerdà és únic, a Catalunya, entre els municipis capital de comarca.

Com passar, sent la 3ª. Força política, i amb un 16%, a tenir Alcalde d’ERC durant 16 anys, ser la primera força política, amb 3 majories absolutes consecutives per a ERC. Dues del Doctor Carretero, en vots i en regidors, i una del Sr. Joan Planella, el 2007, en regidors.

 

La millor fidelitat a ERC es aconseguir que sigui la primera força política, com ho ha aconseguit a Puigcerdà. començant des d’un 16%, en Joan Carretero, fent-la durant 16 anys la força de govern a la capital ceretana. 

 

Fets, no paraules.

Fets i vots i confiança popular, com aconsegueix Joan Carretero.

 

2.- Rut Carandell, candidat al Senat , per Barcelona, el 1993. 159.000 vots.

(un 30% més que la llista al Congrés, encapçalada per Pilar Rahola, amb 122.000 vots). Rècord de vots a candidats ERC fins el 2004.

 

Rut Carandell, la candidata de Reagrupament a la Secretaria General d’ERC destaca , impresiona i genera confiança per múltiples aptituds.

 

Didàctica, treballadora incansable, clara, organitzadora i organitzada, amb empatia permanent i amb tothom, preparada, és una magnífica gestora com ho demostrà els 3 anys que formà part de l’equip de Joan Carretero a la conselleria de Governació, i com ja ho havia demostrat abans, i desrès, en totes les seves funcions professionals com a jurista, especialitzada, i mediadora. (El Servei de Català al Col. d’Advocats i per al conjunt de col.legis d’advocats catalans, les classes universitàries, etc.).

 

I també genera, sempre confiança. Per la seva manera de ser, d’expressar-se, de fer-se càrrecs dels motius d’altri, però sense cedir en el que considera fonamental.

 

Una gran candidata a Secretària General d’ERC, com també fou ja, molt més jove, una molt bona candidata al Senat, per la circumscripció de Barcelona, a les eleccions generals espanyoles del 1993.  

 

En aquella data, cal recordar-ho, la Rut només tenia  27 anys, però ja en feia 7 que havia formalitzat la seva militància activa a ERC, la seva primera i única força política.

 

ERC en les eleccions al Senat espanyol.

ERC, amb les seves sigles, i sense formar part de cap coalició electoral senatoriall només s’ha presentat a 4 eleccions. ( 1986, 1989, 1993 i 1996).

 

A les eleccions del 1982, ERC formà la coalició Catalunya al Senat, amb CiU., que va obtenir 7 senadors.   Hi va sortir elegit Carles Andreu Abelló, per Tarragona, i Josep Rahola d’Espona, per Girona.

 

A les dues primeres eleccions generals, per al Senat, (1977 i 1979), quan ERC encara no havia estat legalitzada per les autoritats reformistas espanyoles, ERC, com a tal, no es presentà.

 

Alguns antics dirigents, que estaven enemistats amb Heribert Barrera, com Joan Casanelles, es presentaren – i sortí- en les files socialistes el 1979, o el mateix  Francesc Viadiu, el 1977, que amb altres personalitats catalanistas, com Miquel Coll Aletorn, o Josep Pi-Sunyer, sense sigles ni dependències de partits. No van obtenir cap  escó al Senat, tot i obtenir entre 180.000 (Viadiu) i 360.000 vots. 

 

A les eleccions del 2000, 2004 i 2008, ERC s’ha presentat ja en la coalició Entesa, amb PSC-Psoe i ICV. Cal dir que en cap d’aquestes tres eleccions, a la candidatura d’Entesa al Senat, per Barcelona, hi ha format part cap militant o directiu d’ERC. Es a dir, a la circumscripció de Barcelona, des del 1996, no s’hi presenta cap candidat ERC.

 

Les  4 eleccions al Senat amb candidatures pròpies d’ERC.1986,1989,1993 i 1996)

 

1986. Josep Porter i Moix – 67.000 vots per Barcelona. 16è lloc.

L’any 1986, es la primera vegada que ERC presenta candidatures completes al Senat a les 4 circumscripcions catalanes. Lògicament no s’obté cap escó.Per Barcelona (Miquel Porter, Josep M. Merino i Miquel Reniu) Porter obté 67.400 vots. Queden en les posicions 16ena, 17 i 18 entre els candidats.   

El mateix dia, la llista ERC al Congrés, per Barcelona, encapçalada per Francesc Vicens, obté 62.300 vots (2,5%) i no obté representació.

 

1989-Xavier Casassas i Miralles -66.000 vots – 16è lloc per Barcelona.

Als seguents comicis, també ERC presenta candidatures completes a tot el païs, per al Senat. A Barcelona, el sindicalista Xavier Casassas és qui obté la millor posició, la 16ena, amb 66.000 vots, com el 1986 en Porter.  J. B. Fonollosa i Miquel Angel Saura quedaren 17è i 18è.  Paral.lelament, per al Congrés, la llista d’ERC per Barcelona,amb Francesc Vicens novament en el primer lloc, obté 62.400 vots i un 2,6%. Sense representació, novament.

 

1993- Rut Carandell – 13ena.posició. 159.000 vots-  Rècord de vots per a ERC

El 1993, ERC presenta només 1 candidat al Senat a cada circumscripcio. (Miquel Puey a Lleida, Albert Bertrana a Girona, i Xavier Vega a Tarragona).

 

Per Barcelona es presenta, en solitari, Rut Carandell.

Obtingué 159.000 vots (159.329 ) i un meritori 13è lloc (darrera els 3 candidats presentats respectivament per Psc-Psoe, CiU, PP, i ICV)

 

159.000 vots obtinguts significa el rècord, fins aleshores, obtinguts a Barcelona per una representació oficial d’ERC, tant per al Senat com per al Congrés. (El màxim del 1982 foren 112.000 vots per al Congrés).

 

En la mateixa data, la llista d’ERC per al Congrés de Diputats per Barcelona, encapçalada per Pilar Rahola, obté 122.500 vots i un escó, amb un 4,33%.

 

Es a dir, Rut Carandell, única candidata al Senat per ERC a Barcelona, obtingué un 30% de vots més que la llista per al Congrés, de Pila Rahola, que també obtingué la més elevada votació obtinguda per ERC des del 1977.L’elevada diferència de vots, a favor de Rut Carandell, en relació a la llista per al Congrés, (36.000 vots més), demostrà la capacitat de la candidata Carandell per a despertar confiança i simpatia entre electors no votants tradicionals d’ERC.

 

Els vots  per a Rut Carandell (159.000) foren 2,5 vegades superiors als obtinguts per Xavier Casassas el 1989.(66.000).    Els vots per a la llista al Congrés (ERC-Rahola, amb 122.500 vots) doblaren els 62.500 del 1989.

 

Rut Carandell, tot i la seva joventut, obtingué un molt bon resultat electoral, clarament superior al de la llista encapçalada per Pilar Rahola.

 

Rut Carandell demostrà ja, el 1993, fa 15 anys, la seva capacitat d’aplegar vots de simpatitzants i de més enllà dels electors tradicionals d’ERC.

 

El resultat electoral de Rut Carandell (159.000 vots, el 1993, a Barcelona), no serà superat per cap altra candidatura d’ERC, (Congrés o Senat espanyols), fins el 2004, quan ho aconsegueix la llista Carod/Puigcercos del març 2004, amb el rècord  de 429.000 vots a Barcelona  (4 diputats) i un 14,1%.   A les ultimes eleccions generals d’enguany, la llista de Joan Ridao obté a Barcelona 185.000 vots i 2 diputats (6,6%).

 

Rut Carandell és el tercer millor resultat d’ERC , a Barcelona, a unes eleccions a Corts, después de les eleccions al Congrès del 2004 i del 2008.  I seguéix sent el millor resultat assolit per un candidat d’ERC, amb les sigles ERC, en eleccions al Senat, per Barcelona, i per qualsevol circumscripció catalana.

 

ERC, com a partit, el 1993 ó el 2004, eren ben diferents, i havia assolit ja una molt superior força.  Però el fet de que Rut Carandell obtingués tant bon resultat electorat, el 1993, sense precedents, confirma també la vàlua, competitvitat electoral, i confiança entre la ciutadania  de Rut Carandell, com ho demostrarà també, si la militància ho vol dissabte, amb tots els afiliats i simpatitzants d’ERC.

 

1996- Maria Àngels Coté- 135.000 vots- 13è lloc.

A les seguents eleccions al Senat, ERC torna a presentar, per darrera vegada, llista pròpia completa. Maria Àngels Cotè obté el millor resultat (més que Albert Gonzalez i David Minoves), amb 135.000 vots, o sia, 24.000 vots menys que els obtinguts 3 anys abans per Rut Carandell.    En la llista al Congrés per Barcelona, on repeteix Pilar Rahola al primer lloc, obtenen 113.000 vots (3,83%) . ERC perd també 9.000 vots en relació al 1993, però Pilar Rahola obté escó.  

 

Seguéix com a rècord de votació a candidat d’ERC, el resultat de 159.000 vots de Rut Carandell –   I la màxima diferència entre candidat al Senat i llista al Congrés, es també la del 1993, de Rut Carandell front Pilar Rahola.

 

A partir del 2000, ERC ja no es presenta, com a tal, sola, a eleccions al Senat, a Catalunya.

 

Carretero i Carandell, a més, tenen una gran força electoral.  Dues joies polítiques de 24 quirats, per a ERC, i per a tots els seus militants i simpatitzants.

Demostrada amb fets. 3 vegades  per Joan Carretero i 1 per Rut Carandell.

 

Joan Carretero: 2 mandats com alcalde, 2  majories absolutes. ERC primera força a Puigcerdà.- Unic alcalde d’ERC amb dues majories absolutes a una capital comarcal.– Rut Carretero: 1 candidatura al Senat, per ERC, per Barcelona, el 1993. El millor resultat obtingut mai per un candidat ERC al Senat per Barcelona. Rècord de vots aconseguits, en eleccions al Congrés o al Senat, fins el 2004.  30% de vots més que els aconseguits per la llista de Pilar Rahola-1993, al Congrès, per Barcelona.

 

La seva “força” electoral, demostrada, la confiança que generen en els votants, i la seva fidelitat 100% a ERC, juntament amb la seva capacitat, patriotisme, talent organitzatiu i decisori, i la voluntad de tornar a situar a ERC lliure de qualsevol dependencia, regenerant la vida interna, limitant la duració dels càrrecs, incrementant la transparencia i la capacitat de decisió de la militància, donant vida real i activa a les sectorials, i, en definitiva, convertint ERC, novament,  com a força molt important, fins arribar a ser majoritària, a Catalunya,  avançant de manera clara i decidida fins la independencia, confirmen el ticket Joan Carretero/Rut Carandell com la millor opció per al redreçament i rellançament d’ERC i l’avenç en l’alliberament nacional de Catalunya.

Escrit per Andreu

  1. beats is a leading American designer and maker of luxury lifestyle handbags and accessories.There is no doubt that here

    dr dre beats

    is the exact place you should visit.

    beats headphones

    tend to be among finest style strikes associated with these days! They’re the standing image that many ladies possess, or even, intend on obtaining.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!