Blocs amb estrella

Xarxa de blocs en suport a Reagrupament

28 de maig de 2008
Sense categoria
5 comentaris

UNA I MIL “VOLTAS”, GRÀCIES

Avui ha estat un gran dia. Un antic alumne, en Toni Aira, ha presentat la seva tesi doctoral i ha obtingut la màxima qualificació. Un altre amic, de l’adolescència, i blocaire amb estrella m’ha comunicat que d’aquí a mig any, serà pare. I finalment, avui també era l’aniversari d’un tercer amic, que ha fet de la determinació per tirar endavant peti qui peti, la seva raó de viure.

En un altre nivell, però, també ha estat un gran dia. Pel qual cal donar una i mil voltas, gràcies. En un article al diari AVUI, un altíssim càrrec del Departament de Cultura, ha ensenyat totes les cartes que fins ara tenien amagats els partidaris de l’actual secretari general i aspirant a la presidència d’ERC Realment s’ha de ser molt passarell per mostrar-les de manera tan descarada.

Bàsicament n’ha ensenyat dues o fins i tot tres. Anem a pams.

Primera. En aquest article queda claríssim que l’adversari a abatre per part dels oficialistes és en Joan Carretero, i per extensió la Rut i el Reagrupament. Punt. No hi ha cap esment de les altres dues llistes que també es presenten.

Segona. L’article deixa amb el cul enlaire la marca blanca, és a dir, l’enfant terrible, al qual ni tan sols esmenta. És evident doncs, que malgrat que EI va aconseguir èxits rellevants com va ser la votació a la Conferència nacional o un nombre d’avals importants, tot això, no treu el son als oficialistes, que no es posen nerviosos, perquè saben perfectament que amb l’enfant terrible tot està lligat i ben lligat.

I tercera, la picada d’ullet a en Benach és escandalosa. Ja tenim servit, doncs, el pacte a dos (sense comptar la marca blanca, perquè no hi pinta res).

Però l’article en qüestió també deixa entreveure altres coses.

En primer lloc, l’autor no considera que una Esquerra sense en Carretero (i la Rut i el Reagrupament), quedi coixa. L’amenaça implícita de tallar caps és més que evident.

I dos, es pot considerar la publicació d’aquest article la reacció, diríem que desesperada, a la declaració d’una quarantena de militants d’ERC de suport a Carretero i a Carandell de fa uns dies. Concretament, al fet que entre aquests signants hi havien alts càrrecs de la Generalitat en actiu, i que en conseqüència, demostren el seu coratge, plantant cara a les cúpules actuals tant del partit com del govern. Qui signa aquest article, és també un alt càrrec en actiu, l’intent de paral.lelisme és evident, encara que, segons diu, no és militant d’ERC -fet que m’ha sorprès, perquè jo sempre l’havia considerat com a tal. En tot cas, és un company de viatge, en la millor tradició psuquera.

En definitiva, doncs, voleu una prova més fefaent que en Carretero (i la Rut) són els objectius a abatre? En aquest deu dies mal comptats que queden, és evident que la campanya es focalitzarà en la possibilitat que el tícket renovador, l’únic que es presenta, té de guanyar les dues votacions (la de la presidència i la de la secretaria general). La temptació per part d’alguns de fer un vot dividit, per evitar posar tots els ous en un mateix plat, cal combatre-la amb un argument força contundent. Només si es garanteix que els renovadors tenen les mans lliures, hi haurà possibilitats de redreçar el partit i que torni a recuperar els 350,000 vots perduts. Així de clar. Com es pot esperar que els responsables d’aquesta pèrdua, d’aquesta sagnia, d’aquest vessament, d’aquesta hemorràgia, arreglin el que ells mateixos tant han ajudat a provocar?

Nonsense, que diríem en anglès.

Avui ha estat un gran dia. (em fixo en l’hora i hauria de dir ahir, però mantinc el present, perquè encara vull assaborir el moment). Sempre he pensat que la millor manera de guanyar, seguint els ensenyaments del wu-shu que vaig practicar en la meva adolescència, és fent servir la força del teu adversari a favor teu, de manera que sumant les dues forces, la teva i la del adversari, ben segur que tens les de guanyar. Avui això s’ha fet evident.

Una i mil voltas, gràcies.

Escrit per Josep Sort

  1. Són independentista i no afiliat a cap partit. He votat ERC per ser la única eïna que pot fer accions desde el poder per anar construit un estat català. Vaig llegir l´article del Volas a qui no conec. No hi vaig veure totes aquestes bilis amagades que tu dius. Siels d´  ERC us dediqueu a la baralla, a l´odi intern i a veure que la té  més grossa esteu arreglats i també ho estem els qui us hem votat. Cal que oferiu un debat net d´idees i projectes de present i futur i no d´egos personalistes. La  gent no som rucs  i els vots no tornarem amb articles i debats que semblen escopinades…

    Sou decebedors i ens canseu fins l´infinit. N´hi ha per posar-se a plorar amb “polítics” com vosaltres.
  2. Trobo que l’article d’en Voltas posa les coses al seu lloc i ho explica molt bé tot plegat. Sincerament, no veig res del que escrius en aquest post. Veure fantasmes on no n’hi ha és síndrome persecutòria.

  3. companys, crec que en Sort té raó en l’anàlisi que en fa. Quines són les coses que fan avergonyir el sr. Voltas en relació a Reagrupament. Estaria bé saber-les. Potser la importància de l’eix nacional? Potser la limitació de mandats? Qui sap si establir un sistema de partit obert a la societat, però de manera real, meritocràtic, a partir de les sectorials? Què és el que el fa passar tanta vergonya.

    I, encara més. RCat s’ha cansat de dir que a ERC no hi sobra ningú. El Sr. Voltas, pel que sembla, estableix molt clarament qui no sobra i, per eliminació, qui sí.

    Anem bé, si no ho veieu, això, companys dels altres comentaris.

  4. El tal Voltes te por de quedar-se coix de la seva nòmina, per això diu que sense els Vendrell i Puigcercós, ERC quedaria coixa. A mes de la nòmina del Voltes, també quedaria coixa la de tants càrrecs de confiança que estan endollats arreu, i que no foten ni brot .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!