L’última
perla del xicon l’ha proferida arrel de la
notícia de l’adopció, per part de
Simat de la Valldigna, del domini
punt cat per a un futur lloc web oficial: clar, això per a ells suposa que, d’ara en avant, els
simateros
seran catalans en Internet. A mi el que em fa gràcia (minyana) és que
siguen els pobles humils i aparentment deixats de la mà de Déu els
primers en reivindicar la seua identitat: ja va passar amb
la Font d’en Carròs
en demanar el restabliment de la forma valenciana -i, per tant,
genuïna- del seu topònim després de dictadura (no debades, perquè ja em
direu a mi on anava a parar allò de
Fuente Encarroz). Potser als detractors de la decisió els rebenta que haja sigut precisament Simat el pioner en
puntcatalanitzar-se,
atesa la renovada importància neoestatuària d’este llogaret, on es
troba el
seu celebradíssim Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
A
mi, personalment, el domini
punt cat no me mata; em direu particularista,
però jo m’estimaria més un domini idiosincràtic valencià. Val, correcte
que el
punt cat no és ni polític ni administratiu, sinó cultural, i que un
domini
punt cva seria ridícul, però què em digueu d’un domini
punt xe per a
nosaltres, els valencians? Jo, la única pega que li trobe seria que,
potser, a
la Plana de Castelló s’estimarien més que fóra
punt xa, els alcoians el voldrien
punt xei, i els
blaveros punt che, esta última opció en conflicte amb els interessos argentins…
De
qualsevol de les maneres, tinc de dir que el poble de Simat deuria repensar-se l’adhesió al domini (lingüístic?) català; no per res concret, més que per la cacofonia d’un hipotètic
simat.cat. De fet, si seguírem
allò establert en el paràgraf anterior, als de la Vall d’Alfàndec els
aniria millor adoptar un altre domini
recentment aprovat, l’europeu, i demanar als Reis el nom
simat.eu, per ser una interjecció molt característica d’este reducte de
la Safor. Això, i damunt farien explícita la seua condició de poble modern i europeu. Eu!
