073: Mort al divo i a l’estrela

    El fill de la Guitarrona ja caduqueja: l’altra nit es va espolsar un parell de cançons amb la guitarra desafinada. Jo ja ho vaig avisar en parlar-vos de Francisco Ibáñez (el de Mortadelo, no; l’altre): u deuria saber quan ha arribat el moment de retirar-se, deixar-se estar d’antologies i fer-ho amb humildat. Ara, en una professió on la supèrbia fa guanyar posicions (i premis endogàmics!), pareix que la senzillesa és un bé escàs… i poca broma, mas que siga en forma d’homenatge sorpresa a càrrec del millor cantant socarrat de tots els temps.

    I, si no, mireu la que li va passar a cert cantautor torrentí fa dos dissabtes: la instantània és una de les seues últimes imatges amb vida, abans de ser apalissat brutalment a mans de les hosts del Tourbolet, que el van mamprendre a hòsties (no consagrades) al crit de «Mort als cantautors!»

Qui serà el següent!?

«…foc a su puta madre i llarga vida al rap!»

2 pensaments a “073: Mort al divo i a l’estrela

  1. banyer

    hem d’entendre que igual a l’home no li ha quedat molt bona paga i es dedica a fer bolos per a traure uns extres. una cosa queda clara; el tio continua omplint els teatres (sí, amb la mateixa gent que fa 30 anys, però els ompli).

    MERA! una bona idea pa’l maemeua seria que l’entrevistara Fuster…jojojo

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*