067: Vetero per part de pare

    Dani el Vetero em va contar que una volta se li va aparéixer sant Ovidi Montllor a l’Estació del Nord de València, calcule que en l’època en què l’home ja estava mig fotut i sovintejava els viatges al seu poble, Alcoi; el jove -o no tant- Danielet, que en aquell temps assistiria a les classes de dolçaina del Richart al José Iturbi i, per tant, prou sabia qui era aquell home menut, no va gosar més que amollar-li un «Artiste!» Ovidi, al sentir-lo, es va arrimar, li va fer el cas i, en assabentar-se que era dolçainer, li aconsellà que s’ho estimara com un tresor. I, efectivament, no només ho va atresorar sinó que, amb el temps, ha esdevingut un dels millors dolçainers d’este país que es diu Comunidad Valenciana i no només això, ans encara s’ha atrevit amb altres instruments tan poc convencionals com el sac de gemecs, la viola de roda o, últimament, la guitarra.

    Ara, potser la resta del món conegut el coneixereu com a Dani Miquel o Dani Cantacançons, ofici est últim que li ha valgut un fum de bolos, l’estima de la xicalla… i el reconeixement de mossén Paco Munyó, l’amic dels xiquets en persona, que el va declarar oficialment el seu successor en materia infantil durant una confessió privada, fet que -de confirmar-se la seua jubilació- podria fer-se efectiva l’any que ve. De totes les maneres, Daniel Miquel i Antick, fill de Fernando el Vetero (el millor alcalde de l’Alcúdia -almenys, en temps de Franco-) no s’ha dormit a la lluna de Catalunya i, dos anys després de la seua concepció, este divendres presentarà el seu primer disc com a artista titular: Triquilisò. Ací a mà esquerra teniu la invitació: debãaaes!

    El disc en qüestió és una joieta artesanal autoeditada en la qual no només toca els instruments que hem esmentat adés, sinó que, a més, s’atrevix a investigar l’«alquímia» dels instruments de joguet com ho fa Pascal Comelade, però amb un vessant molt més alegre; casualment, el de Perpinyà va publicar el 5 de novembre proppassat el seu Mètode de rocanrol, la portada del qual decorava el post anterior

Un pensament a “067: Vetero per part de pare

  1. Anònim

    El primer valencià o tant com el que més, encara que li agradava un poc fer el paiasso i fer-se el català seguint la moda ‘intel.lectual’ del moment, res a veure en comparació amb el ‘feixiste’ eixe del Boadella que li agrada fer de bufó sembla que reial i monarquic i li agrada fer-se  passar per espanyolista.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*