053: Ceci n’est pas une rosca amb all

    Açò no és una rosca amb all: açò és el bloq de l’Associació Cultural Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia, a la comarca de la Ribera Alta del Xúquer Viu, país de València; una «rosca amb all» de facto és una punta (en secció longitudinal) de pa torrat, tallat a quadros en forma de graella i adobat amb oli, sal i allet refregadet. Una rosca amb all és el sopar que tot bon alcudià (i, en conseqüència, roscano) es fot un diumenge a poqueta nit; previsiblement, i com a bon valencià, després d’haver-se engaldit una bona paella a l’hora de dinar (dijous paella, això on s’ha vist!?).

    Tal dia com hui, ara fa exactament un any vaig inaugurar este bloq amb l’excusa d’amortitzar els diners que ens costava mantindre el compte de correu ací, i amb la idea de recuperar, d’alguna manera, aquells temps tan productius en què editavem una revisteta, la Nosal3, que llavors comptava amb un suplement sobre música rock intitulat, precisament, Rosck&All

    La bona qüestió és que açò ha acabat anant-se’n de mare, o això em pareix a mi: tenim el VIII Mes de les Lletres en marxa i encara no he gosat escriure una sola línia sobre l’avinentesa, quan l’any passat vaig dedicar, no un, sinó dos posts… perdó; entrães -cal dir-, a promocionar l’homenatge a la figura de Pellicer. Potser perquè allò em tocava de més prop, potser perquè en el web ja tenim un noticiari actualitzat pel nostre secretari (prou més sovint que este bloq, tot s’ha de dir), al remat sempre acabe parlant de gusts!

    Però bé; tampoc vaig a contindre’m ara en continguts, encara que sí que miraré d’escriure més a sovint, que quan vaig començar arribí a postejar… perdó; publicar -cal dir- dos entrades el mateix dia i, ara, l’altre dia el ressuscitat tio Carrasca se’m queixava que no escric mai! Home, tampoc vaig a intentar llevar-li el premi a la regularitat que, sans doute, ostenta l’Àngel Canet de Benicolet; i, si m’atrevira, intentaria ser tan universalment localista i loquaç com el tio Pep Albinyana. Però, de moment, el que vaig a fer serà fer honrar el títol d’esta bitàcola i donar-vos quellegir cada diumenge a l’hora de sopar, poc més o manco (això, si no estic pel món, clar…).

    I, ja que això està en boga, continue la memâ de les cançonetes a petició expressa del senyoret Canet i Català, que ha tingut la mateixa idea que jo en proposar al «millor cantãor de la Ribera Alta» com a subjecte d’estudi:

    P.S: no sé qui va dir allò de «millor cantãor de la Ribera Alta» (crec que va ser el «millor cantãor de la Ribera Baixa») però no n’estic del tot d’acord; jo, més aïnes, diria «millor cantãor del món conegut». ¡Pâ pillo cartagenero, yo!

18 pensaments a “053: Ceci n’est pas une rosca amb all

  1. Josep

    En el Bloc no saben encara que fas amb els diners, per continuïtat no saben encara que fas amb el seu blog, però ja em xivaré, recorda que jo tammé soc un d’ells. Estic fent la vista gorda però com que ja veig que no em toca ni una rosca en all per part teua, hauré de cantar.

    Pel que fa a la rosca, en el meu poble senzillament panolisal, sense l’all. Tamme la fan a Algemesí, que jo em quedava flipat en vore a Carmeta tallant el pa a quadradets, eixes subtileses, per als bàrbars de la Ribera Baixa se’ns passen desapercebudes, igual que les torres de 50 pissos del manhattan de Cullera, que tamme son una subtilesa.

    Parlant de subtileses, molt bona la foto en la catedral de la Ribera al fons. Espere que la rosca estiguera igualment bona. Però això sí, el diumenge em sembla que eixa costum l’estas abandonant per conter de les pizzes i els kebabs; ah si al final tenia raó el Sanchez Dragó quan deia que la inmigració (en aquest cas d’italians i turcs) es el final de la cultura.

    Salut

    Respon
  2. valldalbaidi
    Per cert, sí és veritat, ens hem trobat alguna vegada però encara no hem menjat una paella com cal… A més de la submissió lingüística -tema que he dut a classe de 2n de batxillerat però que no acaben de veure clar- ja podrem parlar de la submissió dietètica o com s’haja de dir. Ampariues -la filla del mestre i president de…- tira’ns una maneta. Podem parlar també de submissió dietètica? o amb la submissió política anem més que aviats.
    Bo, Toni, fins prompte…

    Respon
  3. josepblesa

    És que eixos catalans d’allà dalt són però que molt i molt rarets!

    La paella, ací baix és una celebració, una festa. Hummmm la picadeta, el sofregit, les potetes fregidetes, la morella, la baralla si este posa l’arròs amb cavalló, creu o no, la sangria, etc.

     A tomb de la morella, ¿què vol dir això de pedrer? i

    ¿Què vol dir això de fotre ceba -en quantitat- a la paella?.

    Això és un crim de lesa Humanitat, estos barcelonins d’on han eixit?

    Ah, el "mantecao" fet amb geladora…..¿no se’n recordeu? Desfent el torró, el gel, la sal, etc.

    No si Visente Gonsales Lisondo (àlies el Brotxa) sabia d’això, per això treballava, la seua empresa, amb Caixa Catalunya.

    Hahahahahhaa. Ceci c’est bon , Mon Dieu !!!! 

    Respon
  4. valldalbaidi
    Ho hauràs llegit en alguna (direm) "entradeta": La Carme.Laura diu que sóc convincent. A la fi m’ho creuré. Molt bé. Ah!, i respecte a la regularitat us diré que el que val, val, i el que no, per a l’ensenyament. I jo m’hi dedique. Bé, ho deixe estar perquè no sé on aniré a parar si seguesc… Au, fins prompte
    Àngel
    Respon
  5. mirassielos

    Josep, mira a la pagina de Dragó, l’acció que va protagonitzar el 3 de septembre en una centrica plaça de Madrit, emulant al seu colega Jodorowsky, et riurás en ganes.

    El de la Vall d’Albaida és Minyana? Tb estàs convidat, per supost, però són Josep i Lluís els que han de dir quan els ve bé, vinga gossos, digueu-me una data…que vos pareix un d’eixos dinars de cara a Nadal, no el "cantant", sino la festa clar està.

    PD Si som molta gent anirem a un bar, abans de misa, esmorzar al mític bar Daniel.

    Vos estima…Mirassielos

    Respon
  6. Puig d'en Cama
    Sóc de Sénia amunt i l’arròs el mengem el diumenge, els dijous només ho feien els barcelonins que tenien minyona a casa i no sé per quins set sous aquell dia els anava bé fer-la. Tot i així, Barcelona és molt forta i la tradició de tres quatre cases fortes s’ha expadit a tot el país.
    Respon
  7. Anònim

    T’ho torne a dir; no tingueu por de dir ‘catalans’, tot refusant la denominació ‘valencians’, que es refereix tan sols al gentilici de la ciutat de València i al seu terme municipal… Som catalans del sud i ho hem de dir sense embuts! Quan dieu ‘valencians’, heu d’especificar què enteneu per ‘valencians’ i si aqueixa denominació és o no anàloga a la de ‘catalans’… Jo sóc tan català del sud com pot ésser-ho aquell que s’autonomena ‘valencià’! Si la massa no ho entenc això i et titlla de ‘catalaniste’, és problema seu…

    Respon
  8. Anònim

    "Submissió lingüística"? Però, què redell voleu encolomar-nos amb això? I allò de "això és cosa dels catalans"? Que potser nosaltres no en som, de catalans?, o potser feu una provinciana i feixista devisió entre catalans i valencians? L’única submissió lingüística que hi ha a casa nostra, als Països Catalans, és la que hi ha enfront del castellà i els qui no són nosaltres, són els castellans, i no pas els catalans del nord, entesos? Que podeu dir i escriure "al sendemà ixqué i li va fotre un carxot!" sense deixar d’ésser catalans del sud… que els valencians són els qui viuen a la ciutat de València, i prou!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*