048: En agost, ni dona ni most

    Ja m’ha tornat a passar, i en van…! L’última, divendres passat en -ai!- Xàtiva: portava l’enrònia d’engaldir-me un geladet i allà que vaig anar a parar a La Ibense (sic) de l’Albereda. Total, sense tindre molt clar de quin gust el volia li dic a la xicona (gelatera, cal dir): «Una mesureta de…» I ara un incís: què enteneu vosaltres per mesureta, siga de gelat o de qualsevol altra cosa? No cal que contesteu encara; seguiu llegint…

    «Una mesureta de… caputxino», li vaig dir vacil·lant, perquè com sempre m’abstrac pensant en si entendrà el que jo vull dir per mesureta mai acabe de tindre clar quin dels milanta gelats vull que m’escudellen. I res, va passar allò que tenia de passar: ella va entendre «mitjaneta» (i no «menudeta», que sona més paregut), i sobre repetir-li-ho gestualitzant amb la mà, al remat em va servir la bola de caputxino en un potet, i no en cucurutxo. Ara, no vull ni pensar què hauria fet (o què hauria entés) si li arribe a demanar un xambitet!

    Efectivament, per a mi, una mesureta, lluny de ser una «mesura de capacitat per a oli, emprada al Penedès, equivalent a una vuitena part del quartà» (DIEC), és allò que en cristiano es diu cucurutxo: Albinyana corroborarà la meua història en recordant-se de la discussió que vam tindre a Ca Tarsi sobre este mateix assumpte. Com sóc més cabut que un xurro, la substitució ja l’havia experimentada abans a sengles geladeries d’Alcoi, l’Alcúdia, Tavernes i Sueca, amb idèntics resultats sociolingüístics.

    Només em queda desitjar-los als del Bloc Jaume I i el Grup de Dansa que no intenten realitzar la prova, ara que uns estan per Noruega i els altres se’n van a Sicília, no siga cas que…

    P.S: toca, almenys l’associacionisme local es mou; la resta ens conformarem amb un geladet.

8 pensaments a “048: En agost, ni dona ni most

  1. Xungarro (de...)

    Jo soc testic de l’intent de mesureta Suecana. Però també he de dir que si la demanda s’acompanya amb el pertinent gest troncocònic de la mà, gest el qual no deixa de ser lleig, u té més possibilitats d’èxit. Això sí, supose que és sempre millor demanar la mesureta al tall que directament es senyala (encara que siga pecat) a les neules, que sempre les tenen allí, posadetes ordenadament, com bateria de míssils SAM. Això és fer pedagogía, com als xiquets; "casa" i li senyalen una casa, "gos" i li senyales un gos.

    I a pesar de tot no veig la relació entre l’article i el cartell. Per cert, és al·lucinant!

    Respon
  2. jaumefabrega

    Acabo de descobrir el teu blog, de nom gastronòmic ;al meu, bona vida jaume fabrega), justament, estava preparant un article sobre la rosca amb all/pa amb all/torrada abm all/bruschetta, etc.. Deliciososs els ocmentaris al tema del gelat: acabo de venir d’ Andalusia i dels pocs goigs refrescants que podia acosneguir era trobar una gelateria valenciana, ja que allà baix això no ho gasten. Finalment a Algesires, deserta de pastisseries, n’ hi vaig descobir una (amb escassos clients), pero molt bona, amb un magnnífic gelat de soja i avellana, a part dels de sempre i les escel.lents glaetes Trias.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*