035: Cerdà vs. Morera

Take a look at the people who’ve been President

in the United States so far: could I do any worst?
Frank Zappa, candidat a President dels EUA
Esta irònica afirmació de sant Francesc Zappa
(«mireu els que han sigut President dels Estats Units fins ara: ho
faria jo pitjor?»), proferida quan el seminal compositor americà va
estar considerant seriosament (allà per l’any 91) presentar-se a les
eleccions, seria perfectament pronunciable per qualsevol dels candidats
a presidir la Xe!neralitat Valenciana, que ausades que n’hem vist de
tots els colors!

Justetament, estos dos últims caps de setmana he assistit a sengles xarrades d’un parell d’eixos candidats, Enric Morera i Agustí Cerdà:
sobre ells -i no els altres- escriuré ara, amb l’excusa d’haver-los
escoltat recentment, perquè són els presidenciables dels dos principals
partits orgànicament valencians (o siga, «valencianistes»,
«nacionalistes» o com vulgueu dir-los). Al cap i a la fi, trobe que els
lectors d’estos blocs deuen ser votants potencials (si no directament
afiliats) d’una d’estes dos opcions…

Sincerament, crec que hui en dia perdem massa temps parlant de la política i dels polítics, quan són ells els que deurien parlar de nosaltres, però bé: encara que ambdós parlats tingueren lloc en dies i pobles diferents, tant l’un com l’altre van coincidir en el tema: l’Estarnut… perdó; l’Estatut nou, que el tema està calentet i dóna per a molt.
El del Bloc va vindre ací a l’Alcúdia acompanyat d’Albert Girona, regidor del mateix partit en Almussafes: l’esdeveniment era sorprenent, no només perquè va ser anunciat amb poc de temps, sinó perquè, de més a més, ja feia anys que vam deixar de tindre UPV. I Bloc? No n’hem tingut mai (llevat del de Progrés, que ja sabeu que no té res a vore), la qual cosa donava una pista sobre les possibilitats de l’acte: efectivament, va ser Josep-Lluís Millo, figura local de les lletres i antic militant d’Unitat del Poble Valencià, qui va presentar als convidats (els dos adés esmentats i la coordinadora comarcal).

Cal dir que Girona em va agradar molt més que Morera, perquè era molt menys polític. O més polític de poble que el seu secretari general, que acusava una certa retòrica de pavelló tant en el contingut com en les formes. I no és que allò que diguera fóra menys interessant o improcedent, sinó que, al cap i a la fi, l’home predicava a conversos i tot allò que deia trobava l’assentiment del públic que, militant o no, pegava cabotades davant l’evidència dels fets; el que no em va agradar del d’Oliva va ser l’artificiositat del seu discurs, on incorporava de manera literal el lema d’una de les últimes campanyes del partit. Això, l’empobridora neutralitat del seu valencià, més arrimat a l’apitxat canalnouero que a la parla dels seus veïns llepons, i la característica entonació ascendent que també podeu escoltar-li a Ànzar o a Zappatero; deformació professional, m’imagine…

Per cert, que per la forma en què va parlar de temes profans com la música o el web del seu partit, qualsevol es creuria que és capaç d’escriure’s el seu propi bloc; ara, allò que realment m’escama a mi és per què tenen el domini de l’adreça web del partit com a Samoa Occidental: és una analogia simpàtica per allò del dialecte? I encara que va fer una referència un tant populista al tema de la pilota, pareix que el xic sí que enten de l’assumpte, i que coneix als nostres dos gloriadors locals: a Bausset, com no, però també a Llorenç Millo, al qual cita en el seu dip, en una entrada sobre el tema en qüestió.

Quant al d’ERPV, antítesi de l’anterior, est em va sorprendre molt més per la seua espontaneitat i per eixe puntet socarró que compartix amb el socarrat Cucarella (potser siga comú als de la Costera). Tot s’ha de dir, el de Canals arrossega prou mala fama dins dels cercles nacionals, àdhuc en el seu propi partit: per la part que ens toca, la llegenda negra diu que ell és el responsable directe de que -per sort o per desgràcia- hui en dia seguim sent Bloc de Progrés i no Casal Jaume I. Així i tot, la seua intervenció va ser clara i directa: predicava a conversos, però no es va deixar dur per les formes, encara que a vegades pecara d’excés de confiança en ser preguntat pel públic.

Igualment, en ambdós sessions la intervenció final del públic demanava la mateixa utopia que un anònim omnipresent este cap de setmana: la coalició de tots els partits minoritaris de trellat de cara a les pròximes eleccions. Ningú ha dit que no encara, però tampoc han dit que sí. Com diuen els cegos, «ja vorem.» I, com deia -una volta més- Zappa: «No pots ser un país de deveres si no tens una cervesa i una aerolínia: si tens alguna espècie d’equip de futbol, o alguna arma nuclear, encara; però, com a mínim com a mínim has de tindre una cervesa!» Llàstima que ací, o beus cERPVesa o beus Bloca-Cola, però mai les dos coses juntes: jo sóc dels pocs que coneixen el secret de la Kölsch-Kola

Mentrestant, i com Isaureta Navarro no es presenta, potser estaria bé que Mr. Cabota anunciara la seua candidatura a la presidència dins la 1a Intercomarcal Cabotista, d’imminent celebració: dissabte 1 d’abril a la capital de la Safor. O, en la seua pròpia veu: «Hui, Gandia; demà: el món!» Famoses últimes paraules…

You can’t be a real country unless you have a beer and an airline
– it helps if you have some kind of a football team,
or some nuclear weapons,
but at the very least you need a beer.
Frank Zappa, ideòleg

11 pensaments a “035: Cerdà vs. Morera

  1. Valenci

    Home, no fotem.. que ERPV és la federació regional d´ERC -això apareix al web d´ERC, no m´ho invento jo. Són valencians, és clar, com la federació regional del Psoe i d´Isquierda Deshunida.. també els del PP són valencians.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*