099: Mort d’un bloq

Esta vesprada llegia espavorit El Penjoll pensant-me que era un l’últim apunt que penjollaven (que també seria cas que tancaren la paradeta abans que jo els escriga alguna cosa) però, com sol passar en la infame pràctica periodística, el titular era enganyós: al final de la correguda, resulta que un desfaenat -estan torrats, estos catalans!- ha especulat sobre quins bloqs estaran en actiu de hui en cinc anys i n’ha salvat una trentena, entre els quals el seu propi –¡Por mí y por todos mis compañeros, pero por mí primero!, clar- i els de Cucarella, El Penjoll, Vicent Baydal i Vicent Pardal; la resta, per sort o per desgràcia, no els he llegit mai, però és que ja quasi mai llig els que tinc en la meua llista d’enllaços! De qualsevol de les maneres, fer travesses per vore quins bloqs sobreviurien a una hipotètica desactualització no és cap misteri: només cal vore la freqüència de publicació i el seguiment dels bloqs adés esmentats; ara, l’autèntica incògnita seria endevinar quins bloqs no duraran cinc anys més. Això, a més, podria ser un revulsiu pels dips -algú s’en recordava d’eixe acrònim?- en perill d’extinció i, per altra banda, deixaria en evidència els millor considerats, cas que algun d’ells no resistira el pas dels anys.

I ací cal tindre en compte el fet que, a cada baixó, a u li pegue per
anunciar que deixa el bloq per a reprendre’l en el pujó consegüent:
Cucarella era el primer que abandonava el barco; Baydal ja s’ha deixat
el bloq crec que dos vegades; i l’Àngel ho hauria fet de tindre encara
la merda de connexió que tinc jo. Qualsevol dels tres cèlebres
bloquistes que acabe d’esmentar és tan susceptible de deixar d’escriure
com qualssevol altres; potser uns menys (o amb manco ressò) que els
altres, però al cap i a la fi, l’aperiodicitat és com la mort: ens
iguala a tots.

6 pensaments a “099: Mort d’un bloq

  1. valldalbaidi

    com Déu mana, està lleig que ara m’ho deixe (dic jo). Per tant, mentre les forces acompanyen i hi haja Trobades d’Escoles en Valencià, Nits temàtiques a Ca les Senyo, Intercomarcals Cabotistes, bona literatura, festes i tradicions i polítics a qui dir el nom del porc (passeu-me l’expressió)… i si no hi ha cap força major… estarem per ací…
    Bona vesprada.

    PD: De tota manera, són ganes de tocar allò que sona posar-se a “VORE” quins blocs quedaran “VIUS” d’ací cinc anyets… 

    Respon
  2. valldalbaidi

    I dels 30 blocs que diu que continuaran actius d’ací cinc anys són 21 els que he comptat de Catalunya, la resta d’Andorra, Illes i País Valencià… Sé que la producció per qüestions demogràfiques ha de ser més important a Catalunya… però que hi haja un 70% de blocs de Catalunya a l’hora d'”afirmar” aqueixa “cosa”… sols pot ser que mirar-se el melic (o llombrígol). I que conste que ho dic des del respecte…
     

    Respon
  3. mariaenblanc

    Hola, jo justament ho estava pensant l’altre dia, en tots eixos blogs, que sense saber com, hi arribes, i no l’han actualitzat des del, per exemple, 2006…són com restes, no? com si foren vaixells que queden (ai, què cursi m’ha quedat!). Jo quan me’n vaja (d’internet) eliminaré les restes, segurament jo seré un d’eixos que desapareixeran! 😀
    Però crec que els que tenen més probabilitat de quedar-se són aquells de les persones que tenen més coses a dir? no? i els que reben més visites, també. I comentaris! Són persones que tenen un paper més visible a la societat…després estan els més anònims…que també poden ser alguns interessants, però la majoria són personals…

    Respon
  4. anmonbar

    Bé, la pregunta pot semblar enganyosa. Es refereix a pensar en d’ací cinc anys: quins blocs quedaran?.
       El que importa és el dia a dia, i si els qui fem els blocs ens ho passem d’allò més bé fent-ho, i no fem mal a ningú, endavant!
       Nosal3 portem des de maig de l’any passat, i en cap moment se’ns ha passat pel cap deixar-nos-ho. A qui comentaríem les nos3 lectures, excursions, a qui faríem saber les nos3 opinions (a més dels amics de carn i ossos, és clar!), si no tinguérem el bloc? I poc importa ja si ens deixen comentaris o no (bé, sempre fa una mica d’il·lusió veure’n un), mentre el compatdor, visita a visita vaja punjant a poc a poc, i per què no dir-ho? pujant la nostra autoestima (ens llegeixen! A algú li importa el que escrivim!).
     

    Respon

Respon a vicentb Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*