094: Retornen com l’all

Per fi, hui crec que soparé una rosca amb all, no només literària i digital, sinó literal i real: estic un poquet fart -literalment, també- de tant de soparot i farterola fora de casa que em vindrà bé recuperar el bon costum de sopar només pà torrat amb oli, sal i all. Tampoc és que m’agrade massa l’all -gens-, però com diuen que és bo per a la circulació i coses d’eixes de salut, mira; en canvi, hi ha gent com ara l’actor Jordi Carbonell, capaç de fotre’s una cabeça sencera, amb els efectes secundaris conseqüents: regust a all de tot allò que tasten i un notable tuf antivampíric quan obrin la boca, no tan molest com l’halitosi però igualment penetrable. I això a curt termini, que quan -al cap d’unes hores- te torna com la botifarra, mato mio! I, parlant de retorns, acabe de llegir que el Pau ja ha tornat oficialment al seu ofici:
la cançó explícita. La veu ja fa temps que li va tornar, poc després de
perdre-la, però hagué de covar-la per prescripció mèdica i ha estat un
any fiscal d’autònom -ço és, tres mesos- sense fer més que alguna
aparició o col·laboració esporàdica. Enguany, si no m’enganye,
reprendrà la Teoria del caos amb tots els músics que han
participat en el disc: és dir, en un format de banda electrificant; no
sé -o no se sap- quan es produïrà la reentrada, que ja tinc ganes
d’escoltar-ho, però ara diu que ja canta de peu amb una corretja en la
guitarra, que no és poc! Qui sap si acabarà fent ballar l’anca millor
que l’Elvis Preysler eixe…

Però la tornada del Pau, altrament imminent, no és l’única: els queferosos del portalet Pica’m
anunciaven l’altre dia una expedició oficial amb la missió suïcida de
fer-se amb Mr. Cabota, el qual viu un exili autoimposat a la Marxuquera
de Gandia des de l’última Intercomarcal Cabotista.
Com a participant i part interessada en semblant aventura, puc
aventurar-me a avançar que sí, que hem aconseguit allò impossible fa
tan sols dos setmanes: que La Cabota torne a existir, si no en
paper, en zeros i uns. Que això qualle i Mr. Cabota isca de
l’ostracisme ja es vorà, però ara mateix jo m’atrevisc a pronosticar la
celebració de l’ajornada 3a Intercomarcal per a -verbigràcia- abril d’enguany! Dit això, de celebrar-se finalment, quin voldríeu que fóra el cap de cartell?



I no pose el nom del que deuria haver presidit la 2a Intercomarcal
perquè no vol eixir de casa però -toca-, com a mínim, al final se li ha
aparegut la Mãedéu -bé; millor dit, les Mãedéus- i també tornarà de
l’oblit més memorable per a col·laborar en el remat de la mampresa més
llarga des de la restauració de la Seu de Xàtiva, a vore si això ix a
la llum -o a l’ombra- oficialment d’una punyetera vegada! De moment, aneu
assenyalant-vos esta data: diumenge 21 de juny (solstici d’estiu i Sant
Joan Fuster) a mitjan vesprada a l’antic cine Lido de Sueca, actual
teatre Bernat i Baldoví, enguany que farà dos-cents anys del seu
naixement… y hasta aquí puedo leer.

Un pensament a “094: Retornen com l’all

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*