093: Llengua d’Hug

Amagava el teu sexe decadència amarga:
el tràngol salat de la llengua (d’Oc)…
Hugo Mas, Novella
Òc: la multitudinària Dictada Occitana que se celebrava per primera volta a l’Alcúdia no era, ni de bon tros, l’esdeveniment més esperat de l’últim dissabte de gener; i no perquè l’ajuntada occitanista no fóra un èxit -que ho fou, i ben amusant– ni perquè, en acabant de dinar, arredoníem la jornada amb una visita a la institució Didín Puig, sinó pr’amor que, ben entrada la nit, l’Olleria acollia el concert de presentació del disc homònim d’Hugo Mas. I, clar, l’estrena oficial d’un disc no es fa tots els dies; en canvi, vist l’èxit de la Dictada d’ahir tinc quimera que no en serà l’última. Ara, potser vos pregunteu com és que presentava disc fora de casa i no al seu Alcoi natal: a banda el nul recolzament institucional de la Ciutat dels Ponts, l’oportunitat d’actuar dalt l’escenari del Depòsit li arribà després de la seua gran actuació a Ca Revolta com a substitut d’Alabajos i teloner de moi même en el 8é aniversari de Valencianisme.com (sí, el de l’Himen irregional)…

Les fotos de la Dictada
Joan Martinis i Francesc Gascó van fer les fotos

I ací es menester fer esment a l’Ajuntament de l’Olleria que, des que el governa gent «de tro» amb trellat s’atrevix amb propostes emergents (ço és, poc conegudes i, per tant, més arriscades) com la de l’Hug del Mas: tot s’ha de dir, la major part de la gent que omplia -perquè l’omplí- el Cervantes eren visitants alcoians o més forasters encara, tot amistats del Mas i de la seua banda de jazz encapçalada pel Recu a les tecles i l’inseparable Jacobo a les sis cordes primes; a les quatre grosses, un rebel contrabaixista llepó i un percussionista rebaixat a bateria.

Hugo Mas pegant-li al trinqui...

El titular del disc, «picat com un gos», més mudat que Gerineldo i xarrador com mai, anava desgranant les deu perles pelaîlles del seu disc arranjades pel (i per al) millor crooner alcoià des d’Ovidi Montllor; no debades -i per molt que s’afanye Phil de Vient (el qual, nogensmenys, sí que n’hereta el sarcasme visceral)-, l’esperit de l’Ovidi apareixia en cada un dels gests, de les paraules i dels versos -amprats i propis- que no fan més que acreditar la qualitat com a cantant i com a literat d’u que inclús s’atrevix a cantar El meu poble, Alcoi revisat i actualitzat davant de l’alta societat alcoiana -fet que potser li valgué la inclusió en alguna llista negra- o a versionar un Andaluces de Jaén d’Hernández i d’Ibáñez i presentar-ho com al que és: «el poema d’un poeta valencià musicat per un cantautor valencià». Àdhuc la doble portada artesanal del disc, obra de la recent casadeta Núria Fuster, remet a l’A Alcoi ovidià i fa pensar en ella com a una molt més que merescuda successora de Miró (Joan, no; l’altre: el roín).

Per cert, que la quota de professionals del vers (Josep Ribera, Manel Rodríguez-Castelló, Martí i Pol, Charlotte Kαλπακις… quasi res!) i la versatilitat dels seus acompanyants no amaga la destresa del protagonista amb la guitarra ni la qualitat -literària i musical- de les seues pròpies composicions, la bellesa de la seua veu ni la mestria dels seus recitats, prou més complexa que la de qualsevol altre cantautoret coetani (i això que ell es creia el cantautor més avorrit i espés del moment). O, dit d’una altra manera: Mort als cansautors! Visca Hugo Mas!



6 pensaments a “093: Llengua d’Hug

  1. kirik

    Gràcies per la crònica del concert d’Hugo Mas.

    No sabia que ja treia al disc. El compraré i el recomanaré.

    L’he escoltat tres vegades en directe i al myspace. També crec que és molt bo. La veu, les lletres, la manera d’interpretar les cançons … tot molt líric, molt xulo.

    Respon
  2. Anònim

    Jaume I no va crear cap regne, doncs lo Regne de València ja existia abans d’ell, l’únic que va fer va fer és recuperar-lo de la religió mussulmana a la religió cristiana dotant-lo d’uns Furs adaptats als usos i costums valencians.

    Com la casa de la monarquia dels austries o la de la monarqui dels borbons no han creat el Regne de Espanya, simplement l’han representat per a gust d’un o disgust d’altres.  

    Respon
  3. El descr

    Coincidisc plenament amb tu: Hugo Mas serà la gran sorpresa del 2009, perquè el disc de les Maedeus sembla que va pel 2010, ehem…. Llàstima que no m’assabentara a temps. Toca, oportunitats tindrem.

    Respon
  4. El descr

    Coincidisc plenament amb tu: Hugo Mas serà la gran sorpresa del 2009, perquè el disc de les Maedeus sembla que va pel 2010, ehem…. Llàstima que no m’assabentara a temps. Toca, oportunitats tindrem.

    Respon
  5. El descr

    Coincidisc plenament amb tu: Hugo Mas serà la gran sorpresa del 2009, perquè el disc de les Maedeus sembla que va pel 2010, ehem…. Llàstima que no m’assabentara a temps. Toca, oportunitats tindrem.

    Respon
  6. Pedro

    Bueno días. Me llamo Pedro, soy periodista, y he encontrado vuestro blog buscando referencias de HUGO MAS en internet. Quería preguntaros unas dudas y comentaros cierta información:

    Hugo Mas tocó en Madrid el viernes pasado, día 11, en el centro Blanquerna.
    Fui allí de casualidad, pues no conocía a este artista antes de esa fecha. Quedé impresionado, muy impresionado.

    Es muy difícil mejorar el directo de este chico, de estos músicos.
    El local estaba completamente lleno, cerca de 200 personas, una parte de las cuales apenas podía ver en directo a Mas, sino que debía hacerlo a través de una pantalla. No soy buen hablante de catalán ni amante de cantautores, pero Mas comunicaba mucho más allá de su lengua vehicular, y su seducción era incontestable, nada blanda ni descafeinada. Dominaba el escenario con soltura ante un público madrileño y castellanoparlante, y pareciera que sus canciones (un valor fundamental de las cuales pienso que está en sus letras, que no llego a comprender) llegaban a cada uno de los espectadores. Hubo gente que lloró. Impresionante, sinceramente. Hacía mucho tiempo que no veía algo tan auténtico.

    Al día siguiente fui a adquirir el cd: muy bien grabado, muy fresco, muy buen sonido y una bonita envoltura nada habitual (más propia de un vinilo). Aún así, aún es mejor el directo que vi, por la capacidad comunicativa de Mas.

    He intentado buscar referencias de Mas en País Valencia y Cataluña (a través de internet), y apenas he encontrado un par de blogs donde se le menciona (envío este correo a ambos). Pocos conciertos, poca difusión, poco interés en él, y poca repercusión al fin y al cabo. ¿No es conocido Hugo Mas en su zona de origen? Él mismo comentó en el concierto que no había presentado el disco ni en su ciudad, ni en Valencia, ni en Barcelona; y me resultó extraño que sí lo hiciese en Madrid, y que tuviese tanto público y tan dedicado. ¿Es realmente posible que un autor que escribe estas canciones tan poéticas en catalán/valenciano (sin ánimpo de generar polémica) sea más conocido en Madrid que en Valencia o Cataluña?

    Veo que a los redactores de este blog, al menos, os gusta Hugo Mas, y le conocéis. ¿Podéis explicarme la situación de este misterioso y sugerente artista en Valencia o Cataluña?

    Muchas gracias

    P.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*