Aquesta imatge ja és història. Avui al Parlament s’ha escenificat la ruptura de l’idil·li Maragall-Mas. La foto de tots dos eufòrics, amb el polze aixecat, després de l’acord in extremis per aprovar el nou Estatut, ha quedat avui estripada. El tripartit i CiU s’han distanciat, després de la crisi de govern oberta pel President. Els efectes col·laterals de la remodelació en suspens de govern se centren en la pèrdua de la unitat del quadripartit per defensar la reforma estatutària a Madrid. A part d’un govern tocat, Catalunya perd el front nacional que s’havia aconseguit el 30 de setembre per negociar un Estatut potent al Congrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mas amb cara de més i del deuter complert.
I Margall amb la cara amarga per dins (anava la provessó) de saber que no havia pogut aturar els peus a la federació i per tan amb el deuter imcomplert per part de Miquel Iceta, Manuela de Madre, Montilla i la cúpula del PSOE. I tot per la salvaguarda del seu govern i del PSC de cara als ciutadans de Catalunya.
Ara, el gran Català Sr. José Montilla, presentarà totes les esmenes d`acord amb els Bonos, Ibarras etc per deixar el nostre Estatut ben planxat.
Quan se`ls hi diu que son uns Botiflers s`enfaden.
És una llàstima. El president ja no té futur, el tripartit ja no té projecte creïble a oferir a la societat, i mantenen la ficció de la unitat quan tothom sap que fa temps que l’han perdut, només per la necessitat del poder. Tan de bo no tardin a convocar eleccions.
AUREM A LA CATERIANA MIERAS I L`ATEMPTAT QUE PENSA FER CONTRA LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES
En Maragall va tenir por. El president de la Generalitat, no.
Com a president va usar les prerrogatives, les seves atribucions i a més va demanar, abans de fer-ho, el vist-i-plau als seus socis, amb la finalitat, crec, de poder negociar amb Zapatero i al parlament de Madrid, amb més força l’acord sobre l’estatut.
El Front Nacional de Catalunya. (el quatripartit) Els vells somnis fets realitat.
ERC no va voler entra-hi, i ho va fer públic (bocamolls). … com les filtracions interesades, crec ara, de Perpinyà…
Peró en Maragall l’home de partit va perdre el pols amb els seus socis (coalicionats espanyols a Catalunya) els Montillas, de Madres, del PSOE.
PSC, PSOE i CpC es trenca…
No hi haurà encaix, ni federalisme, ni estatut.
Tot plegat una foguera de Sant Joan a l’Octubre… de les cendres hi ha haurà una reforma i gràcies.
si l’estatut i la gestió significa fer subnormalitats a l’ensenyament com ens proposen alguns retardats dits experts i sota la benedicció de la patètica i histèrica marta Cid doncs millor que no prosperi l’estatut que ens treguin l’autonomia i que ens manin els mateixos que manen al país valencià.