Tramuntana morta
Un dels monòlegs del text Tramuntana morta
NINA: No fa mal, veritat? Ho veus? Ja t’ho deia. Ara ja ets grossa i no plores. Només ploren les nenes petites. No tenguis por. Amb mi no has de tenir por. Jo et vigilaré sempre i no et deixaré tota soleta. Ni un minut. No tancaré els ulls, no dormiré, no menjaré. No deixaré que el drac t’ensumi, se t’acosti i et faci mal. Contra el drac no serveixen les oracions secretes per espantar la por. Les vaig recitar una vegada. I una altra… I una altra… Igual igual que com me les va ensenyar el papa. Però el monstre no descompareixia. Vaig cridar. Vaig cridar tant que em pensava que rebentaria… Però el pare no va venir. Tens un cabell molt bonic. Un cabell tan polit com el meu. Però el drac vol el teu cabell. Així que el tallarem i el drac no et coneixerà. No cantarem… i així el drac no ens sentirà amb les seves orelles de llop. No jugarem, i el drac no ens podrà veure amb la seva mirada negra… Deixarem que begui l’aigua que crema i que s’engati, i que dormi, que dormi per sempre. Que es faci vell dormint i que mori. Que mori i que es torni sorra. O que es converteixi en roca. O en quitrà… Que els peixos se’l mengin. Que la sal li arrenqui la pell… Que les gavines li treguin els ulls… Que se li congelin els ossos… El que sigui, però que dormi. Que dormi i es mori, si pot ser. No deixarem que el drac ens torni a fer mal.