Revista Alfa y Omega. Arquebisbat de Madrid. Nº 567 / 15-XI-2007
Alfa y Omega una altra vegada. El nostre articulista ensotanat, el que signa com a Gonzalo de Berceo el seu article d’opinió setmanal "No es verdad" expressa el seu odi contra l’actual govern amb llenguatge plenament franquista. Sorpren que en una revista religiosa hi hagi una secció completament dedicada a l’anàlisi política amb un apassionament feixista només comparable al de Federico Jiménez Losantos.
I si no, com es pot interpretar aquesta frase?: "No hay dos Españas; hay una sola España, y otra anti España, que se quiere cargar a España, y a la que algunos llaman fascismo de izquierdas, y otros antifascismo, cuando tiene un nombre muy claro: marxismo, totalitarismo puro".
L’afirmació és exageradament contundent, fins i tot escandalosament desproporcionada si es té en compte que quan parla de marxisme totalitari es refereix al PSOE i el govern, no a faccions ultraesquerranes, i que el motiu de la seva indignació és l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
Els arguments que fa servir per a atacar aquesta assignatura són, com veureu ara, de gran volada, d’indiscutible ponderació : "El diario El País acaba de denunciar -¡oh, sorpresa!- en portada: «Sexo, mucho sexo, y del sucio. Los niños asisten en horario protegido de televisión a insultos, violencia y cotilleo». Hombre, miren ustedes, por asistir asisten a cosas mucho peores, a todas esas cosas que las editoriales de Prisa propagan rentablemente, a través de sus textos de Educación para la ciudadanía . Está muy bien eso de ser pirómanos bomberos. ¿O forma parte de la hipócrita campaña electoral eso de denunciar lo que se promueve?".
No crec que la frase mereixi més comentaris.
L’11M ha estat un altre dels temes obsessius per a Gonzalo de Berceo. No ha abandonat encara les tesis de la conspiració, ni tan sols després de la sentència judicial.
Analitzada a fons, Alfa y Omega no és només una revista religiosa. És un pamflet d’ideologia ultradretana. El fet religiós, només el punt de vista, l’òptica amb què s’enfoca la informació. Ultra fonamentalisme en l’àmbit religiós, i radical nacionalisme espanyol en l’àmbit polític. Els seus arguments delirants, tan simples de tan brutals, farien riure ni no em fessin tanta por i tanta ràbia.
No us penseu que només aquesta secció que he comentat amb mé detall té aquest to polític. No hi ha número de la revista que, en aguna de les seves seccions, no es faci propaganda de les opcions polítiques ultradretanes. Per exemple, l’entrevista amb el president de l’Asociación Víctimas de Terrorismo, Juan Alcaraz, o reportatges contra l’educació laica, pàgines dedicades a lloar la bandera espanyola i els altres símbols de la "nación"…Mireu-vos-la. Pensareu que torneu als anys 40 o 50 del segle passat. Hi ha hemeroteca de números antics. Porqueria arxivada. Si uns plau, no deixeu de comentar-me el vostre viatge al centre de la superstició i el feixisme. Ara que se que existeix, la meva indignació només es pot apaivagar compartint-la amb altres o bé rient-me amb altres d’aquesta colla de rosega-altars… Alfa y Omega.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!