Arxiu mensual: gener de 2011

La gent es mereix un respecte

Això em va dir un home que s’arrimà a peu d’escenari, només acabar de cantar El virgo de Vicenteta, despús-anit a la Plaça Major de Sagunt: «La gent es mereix un respecte, i no que la tratten aixina!» I jo, que em pensava que venia a preguntar-me d’on collons m’havia tret la lletra o directament a felicitar-me per l’atreviment -no seria el primer (ni l’últim)-, li vaig retrucar de l’única manera possible: «Home, ja, però això per què ho diu?» No em va tornar a increpar: mentre se n’anava estralejant, alguns dels assistents es reien d’ell, del ridícul de la situació i, encara, de les animalades de la cançó, que no et penses tu que la cansalada és de pollastre…

Tampoc era per a tant, mire jo, però també és cert que l’home tenia raó, que la gent es mereix un respecte, fotre! I els artistes, també…

Fumeu, fumeu!

Jo, com a fumador passiu des de temps immemorial, mire que l’enduriment de la «llei antitabac» era necessari i, per tant, l’agraïsc: fumar en espais tan reduïts i davant de tot quisqui, xiquets i majors, era -és, encara- el gran problema de salut pública mundial. Recorde quan la Filharmònica va viatjar a Washington i, en tornar, Àlex Pernàlex em contava com la gent només podia fumar a la porta del carrer i a no-sé-quants metres dels edificis, que per això fan les voreres tan amples. En acabant també hi havia un capítol de Friends en el qual Chandler s’enganxava als cigarrets i veies com els companys d’oficina fumaven en un terradet al voltant d’un cendrer: vist així dels ianquis, potser ja no em resulta tan estrany que ens hàgem adaptat a la nova prohibició amb quasi total normalitat i tan pocs incidents -només un trau al cap?- a una imposició que no du en vigor ni una setmana, especialment després del fracàs de la «llei Sinde». Que al remat ja ens haurem tornat europeus?

Les tres gràcies (i el Xu)

Ara, per a mi, sense dubte, la millor conseqüència d’esta nova Llei de Prevenció del Tabaquisme -potser la cosa de més trellat que ha fet el govern de Zappatero, matrimoni homesexual a banda- és també la més visible: em fa gràcia vore les ajuntades de fumadors (i fumadores) a les portes dels tuguris on abans fumaven com a carreters (i carreteres?), com fan barret (o barcella) al costat d’un cendreret de peu o d’un de taula dels de tota la vida. Em fa gràcia, dic, perquè em recorda més o manco els rotgles que fan els morets a les portes dels comerços o inclús en qualsevol cantó: no sé si ho fan per costum, per tradició o perquè no en tenen altra ací exiliats, però els envege eixa espontaneïtat pública que cert que dóna malíccia a més d’un xenòfob de poble xicotet. Estaria bo que ara els fumadors proscrits (i les fumadores proscrites!) recuperaren eixa pràctica dialèctica al caliu inapreciable del cendrer: fumeu, fumeu, que el món fum s’acaba!

P.S: un regal per a que vos deixeu de fumar.

La cassalla fa rialla

La cassalla és nutritiva,
la cassalla és digestiva,
la cassalla és vitamina:
cassalla sense pinyol!
Bajoqueta Rock, Saia cassalla

Li han cantat Eduard Joanes -amb Pantaix i sense-, els Bajoqueta de Riba-roja i crec que també el tio Fredo, a banda d’alguna versada inèdita com la que em va recitar l’altre dia Cinto el d’Alcàsser, però mai podran desgranar totes virtuts i els defectes de l’aiguardent més popular en terres valencianes: procureu no entrar mai en l’espiral de la cassalla, que els seus efectes són tan temuts com llegendaris!

Que no és que jo entrara en l’espiral esta nit de cap d’any passada, però quasi: la Cerveró corre com l’aigua del Xúquer en el seu curs baix, et calfa la gola i l’esperit i t’acompanya tota la nit, però només toques el llit… el primer dia de l’any, perdut per a la història. Primer propòsit d’enguany? Botar-me la pròxima nit de cap d’any i celebrar el cap d’any quan toca, el dia 1 de gener, amb una excursioneta, un dinaret, un concertet, alguna cosa! Segon propòsit del 2011? Alçar-me matinet demà, ara que ja li he tornat a pegar la volta al rellotge biològic i crec que va a hora…

P.D: al remat quasi no he pegat ull i el poc que he pegat he somiat una pel·lícula que…