Arxiu mensual: juliol de 2006

046: A la tercera va la bona

    El 3 és el meu número: ho és des que anava a l’escola -on quasi sempre he sigut el tercer de la llista- i per moltes altres raons. El passat dissabte 3 de juny em va deixar de funcionar el disc dur (el del meu ordinador, vull dir): això va ser per la vesprada, abans del segon sopar intercomarcalista, a Otos; la prosopoètica entrada anterior la vaig postejar de matinada, abans de gitar-me. A migdia el disc ja no arrancava.

    Al remat, tot un mes -juny- sens el meu joguet preferit, i encara gràcies que n’he tingut un altre durant tres mesos! A mi, les joguines estes em duren d’un número de La Cabota a un altre: una estació, vaja. I parlant d’estacions, allò del 3 de juliol estava cantat: el metro sempre ha fet olor a goma cremada.

    Jo m’he passat quasi mitja vida anant a Valência
amb el metro dels collons i sabia que un dia o un altre tindríem un
disgust, però ningú podia imaginar-se que la cosa seria tan forta. De
pensar que sempre els he tingut enveja als torrentins perquè ells
podien pujar a qualsevol tren amb la certesa de què arribava al seu
poble i ara, justet quan ve el papa… la mama.
    El papa, ara mòbil, ara immòbil. L’Urdaci comentava les millors jugades pel Canal Naïf: Contrastonto censava l’assistència a la missa -pam amunt, pam avall- en dos-cents cinquanta-quatre mil (254.000) pelegrins; la xifra de quaranta-tres (43) usuaris de la línia 1 no la posa en dubte ningú. I la dels milions que ha costat el xou, esperem que no siga certa…

    Però bé, la bona qüestió és que entre Alcoi, Alfarrasí, el papa, la mama, Lilit i Dionís el temps ha passat volant i ja anava sent hora que -després de dos esborranys fallits- escriguera alguna cosa de trellat. Bo, ho deixarem en «alguna cosa» i au: ha fet falta un tercer sopar a Chez les Demoiselles per a que em decidira; ja coneixeu la dita….

    P.S: premi per al friki que endevine què botons és el número 3 de la foto!