Rosca amb all

És oficial: ja s’ha acabat l’estiu, per bé com feia dies que d’estiu açò ja no tenia res. I ara, a falta de celebrar l’estiuet de Sant Miquel (o l’été indien dels quebequesos) com toca, l’equinocci de setembre dóna pas a la tardor en l’hemisferi nord -el nostre, el bo!- i anuncia que, d’ara en avant, la nit serà més llarga que el dia: mel! Per cert, ara que ve al cas, es coneix que això de tardor és un dialectalisme que, segons el DCVB, només està documentat en català nord-oriental o, com a tardãor, en l’occidental; la resta de dialectes feia -fa?- un ús popular de primavera d’hivern (sa primavera d’es fred en mallorquí): estes dos solucions, com en moltes altres casos, són objecte d’estudi d’un dels mapes de l’Atles Lingüístic del Domini Català (sic) del Veny i la Pons, una obra curiosíssima i fonamental per als amants de la lexicologia i la dialectologia, com un servidor.

Pels qui no sabeu de què va el rotllo, l’Atles -ALDC?- conté una fotracada de mapes dels Països Catalans (o com vulgueu dir-li a l’extensió geogràfica de l’àmbit lingüistic de la llengua amb ISO 639-2 cat), cada un dels quals ressenya què i com diuen en cada rotglada per a un significat en concret: en el cas de l’Alcúdia -que és un dels pobles enquestats en el Veny/Pons-, per a nomenar l’estació compresa entre l’estiu i l’hivern a mitjan segle passat ja usàvem la paraula otoño, un barbarisme no assimilat comú a la major part del terreny; ara mateix no tinc a mà el volum, però el mapa es correspon amb allò exposat en l’Alcover (a banda del cultisme autumne, pràcticament relegat a l’ús poètic).

Per a bé o per a mal, hui en dia el mot tardor ha desplaçat qualsevol de les altres opcions com a significant estàndard de l’estació en qüestió: no debades, en térmens d’economia lingüística, tardor és el candidat ideal per a designar-la, agut i de dos síl·labes com hivern i estiu (potser deuríem promoure també el gal·licisme printemps com a substitut de primavera d’estiu?) El cas és que, com ja se sap, la llengua tendix a la uniformització: en lexicografia, això ens suposa massa sovint substituir solucions totalment vàlides per sinònims amb major prestigi literari, com el cas que ens ocupa. Recorde com una coneguda meua -periodistes…- rebutjava primavera d’hivern per «coenta» i «blavera» i s’abraçava a l’opció tardor, un «provençalisme» segons el Sifoner.

En occità, el diccionari em dóna com a possibilitats auton, davalada, tardor o -en aranés- semicalada: l’última té  unequivalent en la nostra llengua, santmiquelada, emparentat amb el de l’estiuet des indiens adés nomenat, però es coneix que en altres llocs els aplega més tard, per Sant Donís (!) o Sant Martí. Allò de la davalada, més visual, es correspon amb la forma que usen els ianquis (Fall, del verb caure) en oposició als britànics (Autumn, del francés automne), encara que l’idioma anglés originàriament anomenava esta estació Harvest (collita), com encara ho fan les altres llengües germàniques: haarfst, hairst, Herbst, herfst…

…però tornem al terme Fall, que és el que m’interessa:
segons manera, això prové de l’expressió Fall of the Year (caiguda de
l’any) o, més aïna, fall of the leaf (caiguda de la fulla). I ací és on volia arribar: el titular tardorenc de cal Pardal diu Esperant el ‘fall foliage’ -periodistes!-, que vol dir poc més o manco que els nord-americans estan a la caiguda del pàmpol; m’imagine que esta expressió no vos resultarà estranya i cert que l’haureu dita alguna volta, referida a algú -i parafrasege La cançó de les bacores del Sifoner- quan espera que les bacores li caiguen dins la boca quan ja estiguen dolces. La gràcia de tot est assumpte és que, en el mapa de l’ALDC que vos deia abans n’hi ha un poble, només un poble en concret (Casinos, pot ser?) on, aparentment, l’estació compresa entre estiu i hivern duia -du encara?- el nom de la caiguda del pàmpol, literal; i ho jure per Sanchis Guarner! Troballa o erro, l’expressió és tan bona com -i més nostra que- qualssevol de les altres: per falta d’opcions no serà, així que ja no teniu excusa per a seguir usant -només- tardor. Periodistes…!