091: Arthur Caravan plays Arthur Caravan
Deixa un comentari Hui és festa en Alcoy/Alcoi (sic): allí se celebra esta vesprada una cosa que és diu la Burreta (o les Burretes?), però que -per estrany que puga sonar açò- no té res a vore amb el café-licor; a més, ja deuríeu saber que això de burreta i burret no són térmens d’ús alcoià: com diria Eugeni S. Reig (què collons deu ser la S?), «en alcoià es diu plis-plai o plisplaiet, la llengua estàndard sol emprar burret o burreta i en castellà es diu…?» Ni punyetera idea; la bona qüestió és que hui, a banda de trilogies monàrquiques i de les últimes representacions del més gran espectacle, Alcoi es vestirà de festa per a rebre els Arthur Caravan, que tornen triomfants de la seua primera roda de concerts pel món exterior, allà on cap alcoià ha anat abans… bé; realment, per a ser sincers, allà on tot alcoià llevat d’ells ha anat abans. Però ja era hora, i més encara ara que han publicat el seu primer disc, presentat inclús en el crític i críptic Festinfern alcoià. Està vist que, amb un bon barrot, qualsevol cosa és possible…
I ídem amb el disc de l’Hugo Mas, del qual encara no n’he parlat ací, però ja vos avise: la qualitat musical, lírica i literària de «la millor veu alcoiana des d’Ovidi Montllor (i perquê jo sóc foraster!)» –Phil de Vient dixit– pot llevar-se de damunt d’un espolsó tots els cansautorets, poetes de guant i melòmans de calbot; el xic ho val i, a més a més, és molt bona persona, un valor difícil de trobar hui en dia.
De l’altre nom de l’any passat, Sénior, dir-vos que d’ací uns quants mesos tindrà una altra experiència gratificant: la de ser pare de família! Quan sigues pare, menjaràs ous; és el digne dels temps…
M’agrada, m’agrada que comencen a aparéixer criatures per aquestos ambientets.
Ostras tu!, Sénior pare! Ja ho deia ell en una cançó, ja: ” … te tens que espabilar, demà ja és massa tard …”.
En fi TdH, dir-te que l’altra nit, el concert dels Sants Innocents del Teatre la Clau va estar molt, però que molt rebé: Carles Dénia, quina passada! I els Ovidi Twins? ja els havia escoltat al disc, però en directe són: boníssims! A Hugo Mas, ja el coneixia de l’any anterior i compartisc amb tu el que dius d’ell. Per cert, què emocionant quan vau cantar el “M’aclame a tu”. Dani Miquel, tan encantador com sempre. De Botifarra, no calen paraules … Pelandruska, uaaa! quin final de festa! Què xulo tot.
A vore si a l’any que ve a més de Bielet Miquel, contem entre el públic també amb Landete junior. I per suposat amb els meus dos fills, que enguany pobrets, no se’n van vindre [i després em feia una enveja vore tantes criatures dolcíssimes en primera fila!, ahí embobaets, mirant i escoltant] que si hagueren vingut ells, també haguera pogut vindre el pare, i haguera xerrat en directe amb el seu colega medievalista … Xè, quina llàstima!
Per cert, també em va emocionar la cantaora de l’Alcúdia amb l’Allà en Betlem fora muralla [eixa cançó me la cantaven a mi de menuda a l'”escoleta de cagons” del meu poble, i ma mare també me la cantava]. Coneixes el Cançoneret Valencià de Nadal, de Sanchis Guarner? Pos està ahí recollida.
Per a acabar-ho d’arrodonir vaig conéixer a Baydal, autor d’un blog que està molt bé, una referència en la blogosfera valenciana (i catalana!). Què curiós és conéixer en persona a algú que ja coneixes de manera virtual, vitat?
Efectivament GRAN el recital dels innocents, una de les millors cites de l’any.
Per cert, aquest any encara esperem que determines les millors audiencies de l’any, eixe repas que fas.
Mulla’t!!!