
073: Mort al divo i a l’estrela
Deixa un comentari
El fill de la Guitarrona ja caduqueja: l’altra nit es va espolsar un parell de cançons amb la guitarra desafinada. Jo ja ho vaig avisar en parlar-vos de Francisco Ibáñez (el de Mortadelo, no; l’altre): u deuria saber quan ha arribat el moment de retirar-se, deixar-se estar d’antologies i fer-ho amb humildat. Ara, en una professió on la supèrbia fa guanyar posicions (i premis endogàmics!), pareix que la senzillesa és un bé escàs… i poca broma, mas que siga en forma d’homenatge sorpresa a càrrec del millor cantant socarrat de tots els temps.
I, si no, mireu la que li va passar a cert cantautor torrentí fa dos dissabtes: la instantània és una de les seues últimes imatges amb vida, abans de ser apalissat brutalment a mans de les hosts del Tourbolet, que el van mamprendre a hòsties (no consagrades) al crit de «Mort als cantautors!»
Qui serà el següent!?
«…foc a su puta madre i llarga vida al rap!»
Açó més que endogamia sembla un ‘pallissa’ cabinal.
hem d’entendre que igual a l’home no li ha quedat molt bona paga i es dedica a fer bolos per a traure uns extres. una cosa queda clara; el tio continua omplint els teatres (sí, amb la mateixa gent que fa 30 anys, però els ompli).
MERA! una bona idea pa’l maemeua seria que l’entrevistara Fuster…jojojo