Rosca amb all

L’altre dia vaig tindre l’honor (i el gust!) de telonejar el Pau Abãejos i la seua Laura furtiva al Casino de Torrent, amb la qual cosa ja els he tornat un dels dos teloneigs que els devia després de sengles actuacions conjuntes l’any passat a Canals i a Castelló de Fabra… i això sense comptar un parell d’aparicions marianes, amb les quals jo no tinguí res a vore (quede clar, per tant, a efectes de ressenya)! El Casino susdit, malgrat el seu nom no és tal, sinó un «ateneu cultural»; o siga, una espècie de Casal J@ume Faller local i no afiliat (no, almenys, oficialment) a l’Acció Catòlica del Pasqual Valerià, encara que la festege o combregue amb alguna de les seues col·lectes parroquials, com era el cas: la captació d’almoina revolucionària destinada a pagar la recepta que els (ens) ha impost la Generalíssima per allò dels repetidors. Com podíeu vore en el cartell que va alçar l’Àngel Canet (beat de Benicolet), l’acte l’organitzava l’esmentat Casino junt amb tots els del Safranar (els dos!), el Casal Catarrogí, els Maulets de l’Horta… i els Botiflers del Vedat?

I a quin sant vos ho dic ara, tan tard, una setmana després de que l’Alabajos ja vos haja fet l’explicació de la falla en el seu bloq? A banda que ens havíem comboiat de fer-ho els dos i que cada u posara la foto de l’altre (cortesia del fotògraf de les estrelles), també ho faig per deixar constància d’un parell de coses que voldria haver dit en aquell xou… i que se’m va oblidar amollar-les: com, per exemple, que l’Alcúdia i Torrent estan agermanats. I no ho dic només per l’estranya parella (artística, eh?) que formem l’amic Alabajos i jo, que ja ens volen llogar conjuntament per a fer recitals. No; ho dic pel fet que, segons conta la llegenda, nosaltres (els alcudians!) vam ser el tercer poble en sol·licitar el topònim original valencià en compte de l’impopular Alcudia de Carlet, immediatament darrere de Torrente (i no vulgueu saber quin va ser el primer poble, a instàncies del cabut de Ferrer i Pastor!), però em sona que això ja ho vaig escriure en un altre lloc…

I mira que això de Torrente («xe, com la penícula!») sí que els ho vaig amollar, però no m’en recordí de l’anècdota dels topònims, d’ença la qual pareix que ací ho fem tot a imitació dels torrentins: des del redisseny de l’escut del poble al cotxe del pregoner. I cert que en un altre post ja vaig deixar caure una referència a l’accident del trenet, així que vos enllace i ho llegiu de quan l’assumpte estava calent. Bé, i encara ho està, que com bé ho explica el compare Alabajos (i Ferrer per part de mare), el Molt Deshonrat encara no ha volgut atendre, mas que siga amb la falsedat que el caracteritza, als vincles de les víctimes de l’accident.

Potser siga perquè en vore’s en una situació com eixa davant els afectats li siga impossible de falsejar alguna veritat…