065: Mohâtros, ês valencians!
Deixa un comentari No és només perquè s’haja acabat l’estiu, ni perquè ja estem en
setembre, ni perquè hui siga diumenge i toque sopar rosca amb all -que ja
sabeu que fa molt de temps que no em pare a escriure ni que siga un mal
comentari-, sinó perquè, endemés, ahir va ser dissabte 8 de setembre, Dia de les
Marededéus Trobades i, en conseqüència, festa de guardar ací a
l’Alcúdia (la de Veo, no; la de TBO), l’última jornada de la setmana de
festes majors en honor a sant Abdon, sant Senén i la mare que els va… perdó; la Mare de Déu de
l’Oreto, patrona i mare de nosaltres, els alcudians…
setembre, ni perquè hui siga diumenge i toque sopar rosca amb all -que ja
sabeu que fa molt de temps que no em pare a escriure ni que siga un mal
comentari-, sinó perquè, endemés, ahir va ser dissabte 8 de setembre, Dia de les
Marededéus Trobades i, en conseqüència, festa de guardar ací a
l’Alcúdia (la de Veo, no; la de TBO), l’última jornada de la setmana de
festes majors en honor a sant Abdon, sant Senén i la mare que els va… perdó; la Mare de Déu de
l’Oreto, patrona i mare de nosaltres, els alcudians…
I ací la teniu, a Oretín la Moreneta (la Pixona segons els lleganyosos dels carletins), amb la camisa de la Quilomètrica i la panxeta incipient, marcant-se les primeres cobletes de Mohâtros, ês valencians (la H la podeu pronunciar muda o aspirada, com més vos estimeu) a la factoria Cuixots Sent Germés uns moments abans d’anar-se’n a presidir la seua processó i cloure Festes amb castell inclòs!
Equili quà: les Mãedéus, el conjunt més seriós des dels Pavesos, començaren a gravar el seu primer disc –of all days- ahir de vesprada, baix la tutela de sant Germés himself, l’atenta mirada fotogràfica de Joan M. López i la prosa perversa d’un servidor, que d’ara en avant haurà de tornar-se a guanyar el títol de croniste oficial de la Capelleta: dit això, procuraré tindre-vos informat de totes les trifulques que vagen succeïnt-se a la cambra frigorífica de Real de Montroi; ara, però, me’n vaig al bateig de la meua neboda, a vore si em canten allò de «El padrí picolí…» i, en acabant, a vore a l’Orquestra Àrab de Barcelona (amb Botifarra i Miquel Gil) a Picassent. Au!
Ole, ole i ole… bentrobades les maedeus ditxoses… bon dia tries tu també per començar a escriure el missal, so pendó! A vore si la cosa és de profit i encara escrivim als Reis d’Orient que ens duguen la granota aquesta que aneu a parir… ja li teniu nom?
Au, a fer feina que ja va sent hora… abans que passe el mareig!
I felicitats, i a disfrutar-ho amb salut! (i si no amb salut, amb qualsevol altra advocació que vos faça el pes…)
Això vol dir que ja esteu ficant les mans en farina? A veure si actualitzes més el "diari de l’embaràs" i anem seguint el dia a dia de la criatureta! Saint Germain ja t’ha donat a tastar l’"afinador" de la Mariola?
Que vaja bé!
una abraçada
Pau
recollons!, quines vacances més llargues t’has pegat, ja era hora que escrivires alguna cosa. M’alegre molt que es fiqueu a registrar en un format menys volatil les cançons. Fareu versió de "a carro i aca", no??
per alguna cosa que no ve al cas ara. Però ara sí que vull que sàpies que espere ANSIOSAMENT el teu CD. I mira de vore d’actuar en algun dia que no em coincidisca amb alguna altra cosa.
As Mssrs hefner put it: I thought you told me you’d phone me this weekend, ‘cause at the weekend the phonecalls are cheaper! Me with the vocal range exercises and warmup stuff I got into all summer long… Yikes!
Anyways, let me check out yer stuff ASAP, man!!
Luv from up north!
Ei! Ahir vaig tindre el plaer de vore’t actuar en el jol de la meua facultat in the U.J.I. Anava a dir-te: "je, jo sóc l’altra clara andrés", enllaç que un dia vaig descobrir a aquest bloc, però no veia el moment i te’n vas anar pronte amb l’alabarjos. Bé, res, que ara que ja sé com eres, algun dia que plore l’horatge me faré conèixer.