Rosca amb all

O follem tots o punxem la nina

054: Dotze i u!

Deixa un comentari
    Despús-ahir, divendres, vaig vore l’última obra d’Albena Teatre: 13. I bé? Cal dir que és la primera obra d’Albena que veig ja que, per a bé o per a mal, mai he tingut la oportunitat de vore Besos, Mandíbula afilada o Currículum -per citar les tres més conegudes-, i això que amb esta última vaig compartir cartell en el segon Cau de Contes celebrat ací a l’Alcúdia. També cal dir que Albena és companyia resident al nostre poble des de fa uns quants anys: no debades, Bena- és roscà practicant, i Albe-rabossot practicant, també (que ja són ganes); m’imagine que això seria una hàbil maniobra del nostre excel·lentíssim per a que ens creguérem allò de «capital cultural de la Ribera».

    Bo, la qüestió és que l’estil Albena és al teatre això que en la música moderna s’anomena AOR: rock adreçat a un públic adult, estil posterior al MOR i –je dirais plus même– anterior a un més que hipotètic folk adreçat a un públic adult, encapçalat ací a València per Miquel Gil (er ‘kixo de Catarroha) i altres conjunts de l’estil d’I Muvrini

    …i 13 és, també, l’exemple paradigmàtic d’allò en què s’ha convertit el teatre hui en dia: una successió més o menys connexa de trellats (ara en diuen esquetxos) que fonamenta el seu èxit en uns diàlegs humorístics d’una certa quotidiania surrealista; un format bastard importat del teatre a la televisió i reglotat de nou als escenaris amb més o manco sort. Parlant d’això, i com ja intuïreu pel títol, eixe és un dels leitmotivs d’esta funció: el 13, el número de la sort (siga bona o mala).

Maria Juan

    Al remat, la sort de la funció és comptar amb l’actriu alcoiana en l’exili Maria Juan i les seues mamelles, que potser siguen també les del cartell de l’obra (què penseu?). Per cert, i parlant del cartell, no sé si deuria haver inclòs d’entrada l’etiqueta de «No recomanat a menors de 13 anys» que li havien afegit ací; clar que, amb tant de tretze i tanta simbologia…

    I no parlaré d’Autoindefinits perquè l’única cosa ressenyable és l’escot de la Noèlia Peres, i encara gràcies…

Aquesta entrada s'ha publicat en Ai, les xiquetes... el 19 de novembre de 2006 per blocjaumei

  1.     Hola:

    Només escric per advertir-vos que Maria Juan no és alcoiana, com dieu al vostre post, sinó d’Ontinyent. Que me l’estime molt, i ho sé de ben de veres.

    Manolo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.