053: Ceci n’est pas une rosca amb all
Deixa un comentariTal dia com hui, ara fa exactament un any vaig inaugurar este bloq amb l’excusa d’amortitzar els diners que ens costava mantindre el compte de correu ací, i amb la idea de recuperar, d’alguna manera, aquells temps tan productius en què editavem una revisteta, la Nosal3, que llavors comptava amb un suplement sobre música rock intitulat, precisament, Rosck&All…
Però bé; tampoc vaig a contindre’m ara en continguts, encara que sí que miraré d’escriure més a sovint, que quan vaig començar arribí a postejar… perdó; publicar -cal dir- dos entrades el mateix dia i, ara, l’altre dia el ressuscitat tio Carrasca se’m queixava que no escric mai! Home, tampoc vaig a intentar llevar-li el premi a la regularitat que, sans doute, ostenta l’Àngel Canet de Benicolet; i, si m’atrevira, intentaria ser tan universalment localista i loquaç com el tio Pep Albinyana. Però, de moment, el que vaig a fer serà fer honrar el títol d’esta bitàcola i donar-vos quellegir cada diumenge a l’hora de sopar, poc més o manco (això, si no estic pel món, clar…).
I, ja que això està en boga, continue la memâ de les cançonetes a petició expressa del senyoret Canet i Català, que ha tingut la mateixa idea que jo en proposar al «millor cantãor de la Ribera Alta» com a subjecte d’estudi:
- Home o dona? Home esquizoid del segle XXI.
- Descriu-te: Ningú caça sense gos.
- Què senten les persones sobre tu? Fas f?edat.
- Com descriuries la teua anterior relació sentimental? Me vaig enamorar.
- Descriu la teua actual relació sentimental: M’agrães quan dius ausães.
- On voldries estar ara? Senyor rei, estic ací.
- Com eres respecte l’amor? Soy putero.
- Com és la teua vida? És tan bonica!
- Què demanaries si tingueres un sol desig? Taronges.
- Ara, acomiada’t: Vés-te’n a fer la mà.
En el Bloc no saben encara que fas amb els diners, per continuïtat no saben encara que fas amb el seu blog, però ja em xivaré, recorda que jo tammé soc un d’ells. Estic fent la vista gorda però com que ja veig que no em toca ni una rosca en all per part teua, hauré de cantar.
Pel que fa a la rosca, en el meu poble senzillament panolisal, sense l’all. Tamme la fan a Algemesí, que jo em quedava flipat en vore a Carmeta tallant el pa a quadradets, eixes subtileses, per als bàrbars de la Ribera Baixa se’ns passen desapercebudes, igual que les torres de 50 pissos del manhattan de Cullera, que tamme son una subtilesa.
Parlant de subtileses, molt bona la foto en la catedral de la Ribera al fons. Espere que la rosca estiguera igualment bona. Però això sí, el diumenge em sembla que eixa costum l’estas abandonant per conter de les pizzes i els kebabs; ah si al final tenia raó el Sanchez Dragó quan deia que la inmigració (en aquest cas d’italians i turcs) es el final de la cultura.
Salut
Bo, Toni, fins prompte…
És que eixos catalans d’allà dalt són però que molt i molt rarets!
La paella, ací baix és una celebració, una festa. Hummmm la picadeta, el sofregit, les potetes fregidetes, la morella, la baralla si este posa l’arròs amb cavalló, creu o no, la sangria, etc.
A tomb de la morella, ¿què vol dir això de pedrer? i
¿Què vol dir això de fotre ceba -en quantitat- a la paella?.
Això és un crim de lesa Humanitat, estos barcelonins d’on han eixit?
Ah, el "mantecao" fet amb geladora…..¿no se’n recordeu? Desfent el torró, el gel, la sal, etc.
No si Visente Gonsales Lisondo (àlies el Brotxa) sabia d’això, per això treballava, la seua empresa, amb Caixa Catalunya.
Hahahahahhaa. Ceci c’est bon , Mon Dieu !!!!
Àngel
Josep, mira a la pagina de Dragó, l’acció que va protagonitzar el 3 de septembre en una centrica plaça de Madrit, emulant al seu colega Jodorowsky, et riurás en ganes.
El de la Vall d’Albaida és Minyana? Tb estàs convidat, per supost, però són Josep i Lluís els que han de dir quan els ve bé, vinga gossos, digueu-me una data…que vos pareix un d’eixos dinars de cara a Nadal, no el "cantant", sino la festa clar està.
PD Si som molta gent anirem a un bar, abans de misa, esmorzar al mític bar Daniel.
Vos estima…Mirassielos
T’ho torne a dir; no tingueu por de dir ‘catalans’, tot refusant la denominació ‘valencians’, que es refereix tan sols al gentilici de la ciutat de València i al seu terme municipal… Som catalans del sud i ho hem de dir sense embuts! Quan dieu ‘valencians’, heu d’especificar què enteneu per ‘valencians’ i si aqueixa denominació és o no anàloga a la de ‘catalans’… Jo sóc tan català del sud com pot ésser-ho aquell que s’autonomena ‘valencià’! Si la massa no ho entenc això i et titlla de ‘catalaniste’, és problema seu…
"Submissió lingüística"? Però, què redell voleu encolomar-nos amb això? I allò de "això és cosa dels catalans"? Que potser nosaltres no en som, de catalans?, o potser feu una provinciana i feixista devisió entre catalans i valencians? L’única submissió lingüística que hi ha a casa nostra, als Països Catalans, és la que hi ha enfront del castellà i els qui no són nosaltres, són els castellans, i no pas els catalans del nord, entesos? Que podeu dir i escriure "al sendemà ixqué i li va fotre un carxot!" sense deixar d’ésser catalans del sud… que els valencians són els qui viuen a la ciutat de València, i prou!