Rosca amb all

    Res, que com l’altre dia PililaWebs va fer públic el seu llibre d’estil (ara falta que l’utilitzen, que ausades…) jo volia escriure el meu: o siga, el llibre d’estil de la Rosca amb all, per no ser menys que el tio Vicent i poder oferir-lo a tots els lectors, comentaristes i visitants que vénen a parar ací vinguen del nord, del sud, de l’est, de l’oest… o del sud-oest!

    Atés que -per sort o per desgràcia- sóc l’únic escrivà d’esta bitàcola
hipertextual, els meus escrits reflectixen una personal vocació
localista que es manifesta per mig de l’ascensió… perdó; l’assumpció de la normativa de
l’Hacadèmia (més per fotre que per cap altra cosa) i, ocasionalment -sempre en cursiva-, unes poques concessions a l’Ortografia Roscana,
certs barbarismes assumibles i, fins i tot, algun neologisme creat
especialment per a l’ocasió.

    Al remat és tracta d’això, no? De ser creatiu, original i graciós, que patir… bé, m’estalviaré allò del Kennedy; de tindre un estil propi, en definitiva: estil, igual que en el cant d’estil i tot això, on d’una idea et fan quatre cobletes, com diria Salvat-Papasseit… I parlant del cant, aprofite per a penjar ací la propaganda que m’han enviat les Xiquetes de Russafa d’un Cicle de Cantautors que fan en Aldaia a partir d’este cap de setmana, per si vos interessa. Els participants no me maten, però la tireta em servirà per a il·lustrar este post erràtic i dispers.

    Tornem al cant d’autor: justetament este diumenge s’acaba, amb la meua intervenció fora de cartell, el II Circuit de Cantautors (l’any passat es deia Circuit de Música en Valencià) organitzat per Fum de Botja i Cambra al Racó d’Alfarp (sic), i encara hi haurà aparició mariana i tot, estigau en l’erta. Abans, divendres, rebrem la visita dels «exvalencians» Rafa Arnal (ex Carraixet, també) i Toni Mollà (més fusterià que Eliseu, que ja és) a l’hora de sopar, a vore si ens expliquen d’una volta què collons pretenien demostrar amb els seus opuscles pretesament revolucionaris.

    Ah, i aguarda: al sendemà, dissabte 3 de juny, per fi, l’esperadíssima segona edició del Sant Sopar del lobby valldalbaidí, ara amb un 30% més d’intercomarcalitat: ja ho vam avisar, que aquell no seria l’últim, i segur que este tampoc! Algú s’apunta?

    Ara, l’últim programa de Mãemeua!, que es va estrenar anit, tinc quimera que serà això: l’últim; jo no vull dir res…