Rosca amb all

    Esta nit ha tingut lloc el sopar a Otos que tanta expectació havia creat entre el lobby blocaire de la Vall d’Albaida: tot va sorgir a propòsit d’un comentari d’Àngel Canet Català a Josep Albinyana que no va tardar en concretar-se ací, aquí i allí (per utilitzar els tres graus de proximitat). I jo, quan només ens coneixíem de dos o tres postejades, em vaig autoconvidar amb la caradura que em caracteritza: l’autor de Gàlim ho corroborava en una entrada feta a posta per a coordinar la cita de Ca les Senyoretes. Estaven convocats també dos olleruts, una alfarrasinera, la meua «cosina» Llúcia, Mr. Cabota, la del Benicadell i no-sé-qui més: en la foto els teniu a tots, amb Pep al centre…

    Llàstima que jo no haja pogut anar: el de la Safor estava constipat (això li passa per dormir amb La Cabota a l’aire), i com ell em feia de xofer he tingut als organitzadors pendents de mi fins l’últim moment, però al final
res de res. Supose que m’hauré perdut -entre moltes altres coses- una
conversa d’amics, un sopar familiar i una tertúlia apoteòsica; a mi em
sap més mal encara haver-los deixat sense la Pãella valenciana
que els tenia preparada per al ressopó, perquè s’haurien llepat els
dits, però bé: n’hi ha més dies que llonganisses, i l’Àngel ja m’ha
promés que caurà un altre «sant sopar», que este no serà l’últim…