016: Ciutadà Roberts
Deixa un comentariun altre dia parlarem de les infames traduccions dels títols de les
obres al castellà; tot s’ha de dir, l’evident referència a l’opera
prima d’Orson Welles no està de sobra. A banda del rerefons polític, hi apareix el seu successor pel que fa al paregut: un joveneu Jack Black
interpreta el paper de seguidor fanàtic de Roberts, i fins i tot fa
cors a la banda sonora de la pel que, per cert, no s’ha publicat mai,
per prohibició expressa del seu autor.
Tim Robbins, autor de la
lletra i la música de les cançons junt amb el seu germà David, no volia
que les peces foren reproduïdes fora del context de la pel·lícula…
La història -no vos fotré res dient-vos-ho- acaba com el ball de parra: ja sabeu com són els ianquis per al tema de la política i les eleccions. Però un detall curiós és com es pareix el lloctinent del candidat Roberts a cert personatge de la política valenciana: el paper de Lukas Hartman III, valedor de la candidatura, acusat de corrupció i amb ulleres de sol l’interpreta magistralment Alan Rickman. Jo ja vaig fer el comentari oportú en el mateix 4rt Congrés, a Sueca, de com el nostre equivalent valencià a este valedor, suposadament corrupte i permanentment amb lents fumades, se m’antoixava qualsevol dels roïns qu’eixien en l’Equipo A.
El temps, com sempre, ens donarà la raó…
Molta raó malentesa, és menys que poca raó ben o convenientment enraonada.