Rosca amb all

O follem tots o punxem la nina

016: Ciutadà Roberts

Deixa un comentari
    L’altre dia vaig vore, per fi, el fals documental de Tim Robbins sobre un corrupte cantautor folk nord-americà de dretes (Vicent Pardal en diria neocon): Bob Roberts (1992). Este documenfals me’l van recomanar al 4rt Congrés de Figures Mundials amb el seu títol castellà, Ciudadano Bob Roberts:
un altre dia parlarem de les infames traduccions dels títols de les
obres al castellà; tot s’ha de dir, l’evident referència a l’opera
prima d’Orson Welles no està de sobra. A banda del rerefons polític, hi apareix el seu successor pel que fa al paregut: un joveneu Jack Black
interpreta el paper de seguidor fanàtic de Roberts, i fins i tot fa
cors a la banda sonora de la pel que, per cert, no s’ha publicat mai,
per prohibició expressa del seu autor.

    Tim Robbins, autor de la
lletra i la música de les cançons junt amb el seu germà David, no volia
que les peces foren reproduïdes fora del context de la pel·lícula…

    …i no debades, que només els títols ja fan feredat: Complain (queixar-se), Don’t vote (no voteu), Drugs stink (les drogues són roïns), Retake America (reconquerim Amèrica), This world turns (…its back on god, este món gira l’esquena a Déu), Times are changin’ back (tornen temps passats) o Wall Street rap, sent-ne estes dos últimes les referències més explícites a l’obra de Dylan: especialment la darrera, una paròdia del Subterranean homesick blues (la meua Pãella valenciana) del tio Bob, vídeoclip inclòs.

    La història -no vos fotré res dient-vos-ho- acaba com el ball de parra: ja sabeu com són els ianquis per al tema de la política i les eleccions. Però un detall curiós és com es pareix el lloctinent del candidat Roberts a cert personatge de la política valenciana: el paper de Lukas Hartman III, valedor de la candidatura, acusat de corrupció i amb ulleres de sol l’interpreta magistralment Alan Rickman. Jo ja vaig fer el comentari oportú en el mateix 4rt Congrés, a Sueca, de com el nostre equivalent valencià a este valedor, suposadament corrupte i permanentment amb lents fumades, se m’antoixava qualsevol dels roïns qu’eixien en l’Equipo A.

    El temps, com sempre, ens donarà la raó…

Aquesta entrada s'ha publicat en Cabotisme mundial; el 13 de desembre de 2005 per blocjaumei

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.