015: El domini lingüístic
Deixa un comentariTé collons que Esteban González Pons cada dia se semble més a Orson Welles. No sé qui m’ho va dir, i encara que Jack Black es parega físicament molt més al realitzador de Ciutadà Kane,
la veritat és que aquell se li arrima perillosament. I no ho dic només
per eixa barba de tall antic que lluïx en l’actualitat -que no sé per
què se m’antoixa el personatge d’alguna de les novel·letes històriques
de Pérez-Reverte-, sinó per
l’ús alarmista que fa dels mitjans de comunicació: encara tinc gravada
en la ment la imatge de Gonzalez Pons exhibint la gravació del polèmic
acte del Correllengua al Camp Nou, igual com Bush assenyalava hipotètiques localitzacions de les armes de destrucció masiva.
Així,
si Welles va fer creure als ianquis que els invadien els murcians…
perdó; els marcians, ara este vol que ens creguem que Catalunya vol annexionar-se, més que siga lingüísticament, la seua Comunidad Valenciana…
seran catalans en Internet. A mi el que em fa gràcia (minyana) és que
siguen els pobles humils i aparentment deixats de la mà de Déu els
primers en reivindicar la seua identitat: ja va passar amb la Font d’en Carròs
en demanar el restabliment de la forma valenciana -i, per tant,
genuïna- del seu topònim després de dictadura (no debades, perquè ja em
direu a mi on anava a parar allò de Fuente Encarroz). Potser als detractors de la decisió els rebenta que haja sigut precisament Simat el pioner en puntcatalanitzar-se,
atesa la renovada importància neoestatuària d’este llogaret, on es
troba el seu celebradíssim Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
A
mi, personalment, el domini punt cat no me mata; em direu particularista,
però jo m’estimaria més un domini idiosincràtic valencià. Val, correcte
que el punt cat no és ni polític ni administratiu, sinó cultural, i que un
domini punt cva seria ridícul, però què em digueu d’un domini punt xe per a
nosaltres, els valencians? Jo, la única pega que li trobe seria que,
potser, a la Plana de Castelló s’estimarien més que fóra punt xa, els alcoians el voldrien punt xei, i els blaveros punt che, esta última opció en conflicte amb els interessos argentins…
De
qualsevol de les maneres, tinc de dir que el poble de Simat deuria repensar-se l’adhesió al domini (lingüístic?) català; no per res concret, més que per la cacofonia d’un hipotètic simat.cat. De fet, si seguírem
allò establert en el paràgraf anterior, als de la Vall d’Alfàndec els
aniria millor adoptar un altre domini recentment aprovat, l’europeu, i demanar als Reis el nom simat.eu, per ser una interjecció molt característica d’este reducte de la Safor. Això, i damunt farien explícita la seua condició de poble modern i europeu. Eu!
I el territorial? .pv . Per què el cva pot interpretarse com els Països del Cava o de BALCAVA o BALCAVIA.
Dons sols resta que aixó que va interrompre Francisco Franco Bahamontes, que va ser l’autogovern (o autonomia) al País Valencià i Castelao va arribar a correcuita al bandol republicà per a entrar-hi. O siga la coalició nacionalista europea, és diga GalEusCaVa o Galeusca.val