010: A hora horada
Deixa un comentari Al final, esta vesprada m’han passat el document que portava esperant
més de mig any; la prova definitiva que serviria per a enquadrar el recital d’homenatge a Joan Pellicer que tancarà el sopar de la Taula de les Lletres i dels Menjars en el seu honor: un esbós del repertori que -se suposa- executava el de Bellreguard a les seues actuacions per tot València…
més de mig any; la prova definitiva que serviria per a enquadrar el recital d’homenatge a Joan Pellicer que tancarà el sopar de la Taula de les Lletres i dels Menjars en el seu honor: un esbós del repertori que -se suposa- executava el de Bellreguard a les seues actuacions per tot València…
Així, resulta que els dos poemes que musicava, de sengles escriptors catalans, eren Dolç àngel de la mort, de Màrius Torres, i Cançó de l’enyorança, de Tomàs Garcès; a banda, també musicava una peça de Francesc Almela i Vives, La finestra, que La Rondalla de la Costa també arranjaria per al seu únic disc, Records de València (1976); finalment, alguns clàssics com Ara que tinc vint anys de Serrat, El moribund (Le moribond) de Brel i algunes de Raimon, no especificades…
Llàstima
que la informació arribe massa tard per a canviar allò previst, però bé; el repertori final tampoc s’allunya massa dels gusts de l’homenatjat, almenys pel que fa als autors: ara, els texts de
Torres i de Brel (en belga) són crus com ells a soles…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Ballar sobre arquitectura: el 25 de novembre de 2005 per blocjaumei
Sols el que és viu, mor. I quant mor, viu. I quant mor del tot, viu etern l’ànima deixada com a grà d’arena del passat, per reciclar-se amb la natura còsmica del univers.